Blog
Blog de crítiques de pel·lícules, notícies i esdeveniments del programa.
Cry Macho
Nova pel·lícula de Clint Eastwood que amb noranta-un anys encara li queda corda per dirigir i posar-se davant de la pantalla. En aquest punt de la seva vida, Eastwood no vol complicar-se la vida. La manera de mantenir-se actiu és a través del cinema i
The French Dispatch (La crónica francesa)
Endarrerida durant més d’un any a conseqüència de la pandèmia i després de passar per Cannes i Sant Sebastià, ja ha arribat a tot arreu The French Dispatch, la nova pel·lícula de Wes Anderson. Anderson fa un homenatge al periodisme, especialment a publicacions com The
The Many Saints of Newark (Santos criminales)
The Sopranos és una de les sèries més mítiques de la televisió. Durant sis temporades James Gandolfini va interpretar a Tony Soprano. La sèrie feia equilibris entre la seva feina com a cap de la família mafiosa de New Jersey i la seva vida quotidiana
Clifford the Big Red Dog (Clifford, el gran perro rojo)
Adaptació cinematogràfica amb actors de carn i ossos de la sèrie de llibres infantils creats per Norman Bridwell, que des del 1963 fins a dia d’avui ha publicat un total de 80 contes. Així de memòria, recordo com a l’adaptació més memorable d’aquestes històries, la
Spider-Man: No Way Home (sense espòilers)
Spider-Man: No Way Home és el títol que tanca la primera etapa de la que esperem sigui una llarga carrera de pel·lícules de Spider-Man al Marvel Cinematic Universe. Després de dues cintes d’una escala menor, però molt apreciable, aquesta és la gran pel·lícula que es
Ghostbusters: Afterlife
Tercera entrega de la saga que reprèn els personatges i les seves històries, allà on es va quedar la segona part del 1989, però amb uns nous protagonistes que prenen el relleu. Cazafantasmas: Más allá m’ha encantat. He tornat a ser durant dues hores el
Last Night in Soho
Amb la trilogia del Cornetto, formada per Zombies Party (Shaun of the Dead), Arma fatal (Hot Fuzz) i Bienvenidos al fin del mundo (The World’s End), Edgar Wright es va convertir en un dels cineastes que millor combinaven la comèdia amb elements de gènere. L’adaptació
Hunter Hunter (Cazador contra cazador)
Producció canadenca protagonitzada per Camille Sullivan i en la qual també podem trobar noms que ens sonen i que feia un grapat d’anys que no veiem com l’ídol adolescent dels noranta, Devon Sawa que va protagonitzar Destino final i que també ha recuperat la sèrie
Werewolves within (Un hombre lobo entre nosotros)
Comèdia sobre homes llop que tot i que intenta ser una festa i fer-nos riure, no ho aconsegueix. La pel·lícula està produïda per Ubisoft i adapta un dels seus videojocs multijugador. Werewolves within és una mena de versió dels Deu negrets d’Agatha Christie i porta
Lamb
Pel·lícula de terror islandès amb tres intèrprets i un sol escenari. Dirigeix el debutant Valdimar Jóhannsson que es va endur el premi Citizen Kane a la direcció revelació, en el darrer Festival de Sitges. També va guanyar els premis a millor pel·lícula i millor interpretació
Bloodthristy
Les dones licantropes és d’aquells subgèneres que els queda molt terreny per recórrer. La pena és que aquesta pel·lícula no li sap treure gens de suc i se’n va per altres camins. Bloodthristy ens explica la història d’una cantant que després de triomfar amb un
The Deep House (La casa de las profundidades)
He de confessar que Bustillo i Maury, malgrat que els reconec la seva aportació en el cinema de terror francès, mai ha estat del meu gust. Ni la seva primera i més destacada obra Al interior, em va acabar de fer el pes. Després d’aquesta,