Clifford the Big Red Dog (Clifford, el gran perro rojo)

Adaptació cinematogràfica amb actors de carn i ossos de la sèrie de llibres infantils creats per Norman Bridwell, que des del 1963 fins a dia d’avui ha publicat un total de 80 contes. Així de memòria, recordo com a l’adaptació més memorable d’aquestes històries, la sèrie de televisió emesa entre el 2000 i el 2003 que aquí va emetre el canal Super 3, i d’una altra sèrie de televisió que va començar el 2019 i que avui dia encara està en emissió.

La que ens arriba ara és una pel·lícula protagonitzada per l’actriu infantil Darby Camp i l’actor Jack Whitehall (Jungle Cruise, Good Omens), amb una aparició estel·lar de John Cleese. Dirigeix Walt Becker, responsable d’Alvin y las ardillas: Fiesta sobre ruedas, fet que explica algunes de les coses que veiem en aquesta pel·lícula.

L’adaptació no fa justícia als llibres, ja que perd la màgia de conte per convertir-se en una adaptació més d’un personatge d’animació, el qual rep la seva versió pel gran públic, en digital i actors i actrius de carn i ossos. El patró d’aquestes pel·lícules és sempre el mateix i el resultats són més o menys desastrosos. Ha estat una pena no haver explotat  la capacitat de crear el caos que mostra el personatge en la sèrie d’animació.

La història gira al voltant d’una nena que adopta a un gos vermell que de cop i volta es convertirà en un gos gegant. Mentre la seva mare està fora per feina, el seu despreocupat oncle l’ajudarà a trobar l’home que li va donar el cadell per trobar una solució a la mida de la criatura.

La pel·lícula peca de tirar completament de fórmula sense intentar inventar res diferent i original. Els més petits són els únics que es divertiran amb aquesta pel·lícula.

Els efectes especials compleixen, però el gos digital no deixa de ser artificial i és impossible que ens causi les mateixes sensacions que un gos de veritat.

La cosa és que no hi ha suficient trama per emplenar una hora i mitja de pel·lícula i tendeix a reiterar moltes situacions. El millor en aquesta ocasió és la nena protagonista i el seu company d’aventures, el còmic Jack Whitehall, el qual desitjo poder veure en molts altres llocs. Malgrat que com a pel·lícula, per un adult serà insatisfactòria, té moments divertits i el públic més menut s’ho passarà d’allò més bé amb les petites entremaliadures de Clifford.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Immaculate

El terror amb monges està més de moda que mai. Aquesta temporada hem tingut Hermana Muerte, La monja 2, The First Omen i la darrera

Hit Man

Nova pel·lícula de Richard Linklater després de la fantàstica Apollo 10 ½. Malgrat que sempre s’ha mogut en el cinema independent, Linklater també ha sabut

Abigail

Radio Silence, com es coneix la parella de directors Matt Betinelli-Olpin i Tyler Gillet, dirigeixen una nova pel·lícula de terror, després d’allunyar-se de la saga

Godzilla Minus One

Pel·lícula número 33 de Godzilla de la Toho, per tant, sense comptar les produccions americanes. Confesso que no he vist totes les 32 anteriors, però

Ricky Stanicky

Peter Farrelly, director de comèdies esbojarrades com Algo pasa con Mary o Dos tontos muy tontos, o en solitari de la guanyadora de l’Òscar a