Last Night in Soho

Amb la trilogia del Cornetto, formada per Zombies Party (Shaun of the Dead), Arma fatal (Hot Fuzz) i Bienvenidos al fin del mundo (The World’s End), Edgar Wright es va convertir en un dels cineastes que millor combinaven la comèdia amb elements de gènere. L’adaptació al còmic tampoc se li va resistir amb Scott Pilgrim contra el mundo i l’any 2017 estrenava la magnífica Baby Driver. Quatre anys ha trigat Last Night in Soho, la seva darrera pel·lícula que curiosament ha coincidit amb l’estrena del documental The Sparks Brothers, que també ha dirigit.

Wright és un enamorat dels anys seixanta i moltes de les seves inquietuds personals les ha abocat a Last Night in Soho, la que he passat a considerar la millor pel·lícula de la seva filmografia i una de les millors estrenes cinematogràfiques del 2021. En aquesta pel·lícula, Wright adquireix un grau de maduresa i una gran passa com a director. La manera com juga amb les imatges, la música i la fotografia és absolutament hipnòtica i et quedes bocabadat, moltes vegades preguntant-te com ha pogut rodar determinats plànols.

La pel·lícula ens narra la història d’Eloise, una jove estudiant, que com el mateix director, està obsessionada en els anys seixanta. Eloise, que fins ara vivia en un poble petit i tranquil, se’n va a viure a Londres en una residència d’estudiants. Ella toparà amb un Londres que no és el que tenia idealitzat. Farta de la residència, decideix llogar una habitació en una casa del Soho, propietat de la senyora Collins. Durant les nits, mentre dorm, es veurà transportada en els anys seixanta i es veurà a ella mateixa dins el cos de Sandie, una aspirant a cantant que va viure en aquella època i experimentarà les seves vivències com si fossin reals.

Anya Taylor-Joy, que interpreta a Sandie, està radiant, enorme i estratosfèrica. En el repartiment l’acompanyen Thomasin McKenzie (Jojo Rabbit) com a l’innocent Eloise, Matt Smith com un representat musical, Terence Stamp com un personatge misteriós i Diana Rigg, és la mestressa de la casa on va a viure Eloise. Rigg, coneguda en els seixanta com la senyora Peel de la sèrie britànica Los Vengadores, va morir farà poc més d’un any. Last Night in Soho està dedicada a ella i és un llegat magnífic per a l’actriu. La pel·lícula havia d’estrenar-se el setembre de 2020 i ha estat una de les moltes cintes que s’han endarrerit a causa de la pandèmia.

La recreació visual del Londres dels seixanta és meravellosa i no costa entendre perquè la protagonista està enamorada d’aquest període. Per a ella és com un somni poder-lo viure, a part de ser una via d’escapament de la seva vida com a estudiant.

El guió que ha anat a càrrec de Krysty Wilson-Cairns i Edgar Wright, té una primera part brillant en el seu desenvolupament, mentre que en la segona ho porta més en el gènere de terror. Per primera vegada, la protagonista d’una pel·lícula de Wright és una dona. De fet, el que ens vol explicar aquí no pot estar desgraciadament de més actualitat i en certa manera m’ha fet pensar amb Promising Young Woman.

Last Night in Soho és una pel·lícula diferent en la filmografia de Wright, tot i que manté aquesta barreja de gèneres que el caracteritza. Romanç, misteri, suspens, humor i terror en són els seus principals ingredients. Magnífica i fantàstica, no us la perdeu.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Últimes ressenyes

Matrix Resurrections

Lana Wachowski en solitari emprèn la missió de fer una quarta part de Matrix. Aquesta entrega, que arriba divuit anys després que Matrix Revolutions, aconsegueix

Don’t Look Up (No mires arriba)

Mai hauria pensat que aquesta sàtira que proposa Adam McKay hagués creat aquesta divisió. I crec que això és un bon senyal perquè la pel·lícula

Encanto

La pel·lícula que Disney va estrenar aquest Nadal amb molt poc temps de diferència en cinemes i Disney +, pren com a referència la cultura

Ron’s Gone Wrong (Ron dona error)

Pel·lícula d’animació britànica produïda per 20th Century Studios i distribuïda per Disney. Aquesta és la primera cinta de Locksmith Animation, un estudi d’animació britànic fundat

Cry Macho

Nova pel·lícula de Clint Eastwood que amb noranta-un anys encara li queda corda per dirigir i posar-se davant de la pantalla. En aquest punt de