NNEP 24×39 – Mission Impossible: The Final Reckoning i Drop
Vam deixar a Ethan Hunt aterrant en paracaigudes, però com seguia la història. Avui analitzem Mission: Impossible – The Final Reckoning, el capítol final de la icònica saga protagonitzada per Tom Cruise. Fem un repàs de la cronologia de les pel·lícules, donem les impressions generals de la pel·lícula i ens endinsem en la trama, la producció, el repartiment, els escenaris i el rerefons del rodatge.
A partir del minut 49, ja amb espòilers, comentem el llarg pròleg amb què comença i repassem totes les escenes d’acció. Ens aturarem en les seqüències submarines i la de l’avioneta en ple vol, en què a part de fer-ne la critica, us explicarem com es van fer i l’aposta de Tom Cruise de fer-ho real. També parlem i del tancament de la història. Un episodi complet per als fans del cinema d’acció i de la saga amb més adrenalina dels últims 30 anys.
Tanquem a 1 hora i 47 minuts, amb una crítica breu de Drop (La cita), la darrera pel·lícula de Christoher Landon.
Us acompanyen l’Ignasi Arbat, la Marta Sanz, en David Callahan Ruiz i en Jep Soler.
Benvinguts i benvingudes al NINGÚ NO ÉS PERFECTE
Un podcast de cinema i sèries amb la mirada al fantàstic i als còmics
Fes-te mecenes!
Contingut exclusiu: nou programa Videoclubers, versió en alta qualitat del programa setmanal i espais recopilatoris
El Blog del NINGÚ NO ÉS PERFECTE
Nosferatu
Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada amb The Lighthouse, i va signar un autèntic referent del cinema viking amb The Northman. Ara s’atreveix amb Dràcula, o
Mickey 17
Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7 d’Edward Ashton. Un relat que serveix al director per tornar a incidir en els mateixos temes que ja havia tractat
Companion
Companion és dirigida per Drew Hancock, productor de Barbarian, que també ha escrit aquesta pel·lícula, una obra que barreja diferents gèneres i ofereix diversos girs de guió que et mantindran clavat a la butaca durant una hora i mitja. Tot i la llarga experiència de
Transformers One
En esgotar-se la fórmula de les pel·lícules d’acció real de Transformers després de cinc entregues dirigides per Michael Bay, un spin-off de Bumblebee que aportava una perspectiva nova, però que no es va acabar d’explorar, i una reculada en tots els aspectes en una sisena
Venom: The Last Dance
El Sonyverse de Spider-Man ha mort, i no pas perquè aquesta tercera entrega de Venom hagi fracassat, tot i que cadascuna d’aquesta trilogia ha recaptat menys que l’anterior. El Sonyverse ha mort per la pèssima qualitat de totes les seves pel·lícules. Més enllà que la
Better Man
El biopic, i concretament el musical, és un gènere molt complicat de fer sense caure en els llocs comuns. Better Man ho aconsegueix, i pels motius que explicarem a continuació esdevé una de les millors pel·lícules que ha ofert aquest gènere. Better Man és una
