Pel·lícula de terror islandès amb tres intèrprets i un sol escenari. Dirigeix el debutant Valdimar Jóhannsson que es va endur el premi Citizen Kane a la direcció revelació, en el darrer Festival de Sitges. També va guanyar els premis a millor pel·lícula i millor interpretació femenina per a Noomi Rapace.

Els cineastes nòrdics ja fa temps que donen senyals que apunten alt. Aquesta proposta de terror islandès és una de les més inquietants que ens ha arribat en els últims anys.

Lamb ens explica com una parella de grangers veuen com una de les seves ovelles pareix un híbrid entre ovella i humà que decideixen criar com a filla seva i amagar-la del món. No serà fàcil quan el germà de l’home arribi a la casa i es vegin obligats a fer front una realitat que neguen.

La pel·lícula té moments dramàtics durs i un ritme pausat. És molt tensa i et manté enganxat al misteri. Tot conjuga molt bé, la música, el suspens, l’atmosfera i el repartiment. En certa manera, m’ha recordat a La bruja de Robert Eggers.

Tot i els seus paisatges naturals esplèndids i oberts, és una pel·lícula molt claustrofòbica perquè l’acció no surt de la granja i els personatges són molt pocs.

La productora és A24 i la pel·lícula encaixa molt amb el tipus de cinema de terror que proposa aquesta companyia.

Lamb no deixa de donar-nos pistes perquè ens construïm la vida anterior dels protagonistes al naixement i els secrets que amaguen. Tot seguit, colpeja a l’espectador amb un final sorprenent que m’ha provocat esgarrifances. L’acte final de la pel·lícula dona valor als dos primers terços, en què la pèrdua que els protagonistes no volen acceptar, els suposarà un preu a pagar.

Us recomano aquest conte fosc, que com a poc us pertorbarà.