The Sex of the Dammed

El dilluns es va completar amb Kiss of the Dammed, pel·lícula de Xan Cassavetes, filla de John i germana de Nick. La pel·lícula és una aproximació romàntica al vampirisme. De fet, que els protagonistes siguin vampirs és part de l’escenari, però podrien no ser-ho i funcionaria igual. Tot comença en un videoclub, suposo que per buscar un referent actual a una cosa tan antiga com els vampirs. Allí, Paolo, un guionista de cinema, coneixerà a Djuna, una vampiressa. Ràpidament s’enamoren i ella el converteix immediatament. La pel·lícula enlloc de centrar-se en les sensacions d’ell com a nou vampir, ho fa en l’arribada de la germana de Djuna, una vampiressa que no portarà pocs problemes a la seva germana. La pel·lícula té un contingut eròtic i sexual molt potent, que sempre va bé a les nits del Festival. Kiss of Dammed juga amb vampirs que es mouen en un món glamurós, que ens mostra tot el que Crepúsculo ha negat al éssers de la nit. La fotografia és un dels elements més ben cuidats de la pel·lícula, que esdevé una proposta molt recomanable.

També varem poder veure We Are What We Are, remake americà d’una pel·lícula mexicana, sobre una família pobre de l’Amèrica profunda que per alimentar-se mata a persones per cuinar-les i cruspir-se-les. La pel·lícula s’allarga massa perquè la història no dona per mes i s’allarga amb una lentitud extrema. Quan es comença a animar és quan desenvolupa la conclusió, però llavors ja ha perdut a part del públic que l’estava veient. El remake no serveix per res, perquè repeteix els mateixos errors de l’original. Això sí, la darrera escena ha arrencat un aplaudiment massiu a la paleta. Després de The Green Inferno, We Are What We Are, és la segona pel·lícula amb temàtica caníbal d’aquest Festival.

I acabo amb Borgman del realitzador neerlandès, Alex van Warmerdam, que ha fet una pel·lícula que honora la terminació del seu cognom Warmerdam va arrencar un munt de rialles quan va ser mencionat pel presentador que estava a l’Auditori. El pobre director es devia quedar sense entendre perquè reia la gent amb el seu cognom.Us explico això perquè la peli és tant dolenta que tampoc us vull avorrir. Absurda al màxim, probablement s’endugui algun premi dels crítics. I és que cal fugir de totes les pel·lícules que obtenen un premi de la crítica. Deixaria que un homeless que no coneixeu de res es quedés a viure a casa vostra com aquell que no vol la cosa? Eh que no? Doncs no en parlem més.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Últimes ressenyes

Riders of Justice

Comèdia negra d’acció danesa protagonitzada per Mads Mikkelsen. El que en un principi pot semblar una versió nòrdica de John Wick, canvia ràpidament quan comencen

Men

Em sap greu, però Alex Garland ha esgotat el meu crèdit. Després de fer el guió de la magnífica Dredd i del seu espectacular debut

Flee

Documental d’animació danès sobre un refugiat afganès que explica la història de la seva vida a canvi de no revelar la seva identitat, motiu pel

Lightyear

Després de més de dos anys, Pixar ha tornat al cinema. La darrera vegada que ho va fer va ser amb els cinemes buits pocs

Wrong Turn

Remake de la pel·lícula Km. 666 Desvío al infierno del 2003 que va protagonitzar Eliza Dushku. El que era una posada al dia de La