Darrere de The Bikeriders hi ha Jeff Nichols, responsable de títols tan interessants com Take Shelter, Mud i Midnight Special. En aquesta ocasió, adapta un llibre de fotografies de Danny Lyon sobre l’Outlaws Motorcycle Club. Nichols s’apropa amb una mirada d’alguna manera romàntica als primers anys de les bandes de motoristes, quan encara no s’havien convertit en els grups de delinqüents que acabarien sent amb el pas del temps.
L’acció ens situa l’any 1965, quan Johnny (Tom Hardy), un pare de família i camioner, decideix fundar el Vandals Motorcycle Club després de veure Salvaje, amb Marlon Brando. Entre els membres més destacats hi ha el jove Benny (Austin Butler), que coneix Kathy (Jodie Comer) en una festa. Després de seduir-la, s’acaben casant al cap de poques setmanes. La pel·lícula ens mostra les regles del club, què fan els seus membres i com, finalment, el grup evoluciona fins a convertir-se en una organització criminal.
La narrativa que imprimeix Nichols recorda molt el cinema de Scorsese. The Bikeriders, més que explicar-nos una història convencional, ens retrata un estil de vida que va durar ben poc. Ens mostra com Johnny lidera el grup, com s’hi van incorporant els diferents membres i com arriba la decadència. Nichols escull alguns dels personatges més representatius per mostrar la diversitat de persones que formaven aquestes bandes.
The Bikeriders resulta molt autèntica perquè en cap moment sembla una pel·lícula que busqui embellir o dramatitzar artificialment els fets. No vull dir que s’apropi al documental, però, pel fet de partir d’un llibre de fotografies, transmet aquesta sensació de realitat, com si estiguéssim observant un món que va existir tal com ens el mostra.
És curiós que la història s’expliqui a través dels ulls del fotògraf i del relat de Kathy, dues persones que es mouen al voltant dels Vandals, però que no en formen part. El punt de vista principal és el de Kathy, que explica com va acabar el grup uns deu anys després de la seva fundació a l’alter ego de Danny Lyon, interpretat per Mike Faist. El fotògraf va seguir els membres del club durant els primers anys per recollir-ne les històries i completar el seu reportatge fotogràfic, després d’acabar els estudis universitaris.
El repartiment és força nombrós, però els tres protagonistes, Hardy, Butler i Comer, estan molt bé. Que sigui el personatge de Jodie Comer qui ens narri la història és tot un encert. Una història tan testosterònica i bruta necessitava una mirada i una veu diferents, més enginyoses, capaces d’estructurar els esdeveniments com si fossin una novel·la. La seva perspectiva també ens ajuda a entendre per què una dona com Kathy s’enamora d’algú tan salvatge com Benny, malgrat que, com a marit, ell està molt lluny del que ella voldria.
Hardy exerceix de pare d’aquesta estranya família, a la qual ha imposat unes regles arbitràries que gairebé ningú qüestiona, potser perquè ningú no vol assumir la responsabilitat ni el paper de líder. Actua amb duresa, però per a tothom és una figura paternal. Amb el pas del temps, però, la seva presència es fa menys constant i comença a plantejar-se qui el rellevarà.
Butler interpreta un jove de poques paraules, impulsiu, que s’expressa sobretot a través de la mirada, l’actitud i els punys. Després d’haver interpretat Elvis, sembla fet a mida per a aquest paper. Entre els secundaris, també hi trobem Michael Shannon, Norman Reedus i Boyd Holbrook.
En el darrer terç, la pel·lícula adopta un to més fosc. Els grups de motoristes comencen a quedar en mans de drogoaddictes, veterans del Vietnam amb tota mena de problemes i joves que busquen escapar d’entorns familiars violents. El final és absolutament anticlimàtic i desesperançador, d’aquells que et deixen una mica xafat.
The Bikeriders és la història d’un grup d’homes que creien que podien assolir la llibertat a través de les motos i la fraternitat. Jeff Nichols ens en retrata l’ascens i la decadència amb una mirada molt encertada, sense idealitzar del tot aquell món ni amagar-ne les contradiccions.
