Prometo que tenia pensat escriure aquest post començant per Machete Kills, però l’arribada de Coherence ho ha canviat tot. I és que teniu al meu parer, la ferma candidata a guanyar l’edició d’enguany. Però com que darrerament sempre guanya la més dolenta, probablement no guanyi res.
Coherence és una pel·lícula indepedent rodada en un sol escenari on un grup d’amics queden per sopar. Casualment, aquella nit, passa per la Terra un cometa que acabarà canviant la vetllada i les seves vides. Coherence amb un pressupost d’una sabata i una espardenya, s’atreveix a jugar a la mateixa lliga de Fringe, i posar sobre la taula temes com els viatges en el temps o les realitats alternatives. Pura ciència ficció sense efectes especials de cap mena. Tot això gràcies a un guió excel·lent que a més sap sorprendre a l’espectador, posant-lo a prova minut rere minut. M’agradaria explicar-ne més coses de l’argument, però és millor que com a espectadors aneu entrant lentament en el que Coherence proposa. Ja us aviso que passi el que passi, serà la pel·lícula de ciència ficció de la que tothom parlarà. Lo més fotut és que tal com està la situació actualment del cinema, dubto que s’estreni. Sense noms coneguts, ni efectes especials, un escenari, gran, però un, només les bones crítiques i algun premi poden ajudar a que la conegui la gent. Coherence és exactament la raó per la que un ve a Sitges.
I anem del que volia parlar inicialment, Machete Kills, el nou deliri de Robert Rodríguez. Aquesta segona part no és millor ni pitjor. És més del mateix. Ja a l’inici podem veure un fals tràiler del que serà la seva continuació, Machete Kills Again in Space. En aquesta ocasió Machete treballa a les ordres del perident els Estats Units, interpretat per Charlie Sheen. Segur que el seu pare se’n sent molt orgullós. En els crèdits inicials ja ens avisa Rodriguez que introdueix un nou actor, un tal Carlos Estévez, que és tal com Sheen apareix acreditat, fins i tot al final de la peli. Personalment la primera ja em va agradar i aquesta també ho ha fet. És tant boja que és impossible no divertir-se amb ella i les seves estrelles. No és poca broma: Jessica Alba, Michelle Rodríguez, Antonio Bandera, Lady Gaga, Demián Bichir i Mel Gibson com el dolent. I per suposat, Danny Trejo com a Machete. El defecte és que allarga la broma massa i li sobra un quart d’hora que s’acaba ressentint en el tram central de Machete Kills. La pel·lícula no enganya a ningú, ja sabeu el que hi hi i el que trobareu. Machete Kills ha triomfat a Sitges, després de fracassar aquest mateix cap de setmana a la taquilla nord-americana.
