Benedict Cumberbatch protagonitza aquesta història basada en fets reals sobre un comerciant amb una vida avorrida, Greville  Wynne, que va ser reclutat per la CIA i l’MI6 perquè actués com a missatger d’un informador rus. La idea era que Greville comencés a establir relacions comercials amb empresaris russos. Durant els seus viatges contactaria amb Oleg Penkovsky, un militar proper al president Khrushchev que passava informació a occident a canvi de poder desertar algun dia i viure fora del control de l’estat. Durant aquest temps, Greville  i Penkovsky van establir una relació d’amistat.

La pel·lícula es focalitza en com Greville intenta mantenir la balança de fer allò que és correcte, mantenint a la seva família al marge del que fa. Penkovsky està interpretat magníficament per Merab Ninidze, personatges amb què Greville es farà més amic a mesura que avanci el metratge. Entre la resta del repartiment destaca Rachel Brosnahan, la senyora Maisel, que interpreta a una agent de la CIA, i Jessie Buckley, la dona de Greville.

The Courier és una pel·lícula d’espies durant la Guerra Freda de perfil baix perquè li falta emoció i ritme. Tens la sensació que a part de les bones interpretacions, aquesta història ja te l’han explicat moltes vegades i que no has vist res de nou. Perquè ens entenguem, no és El puente de los espías de Steven Spielberg.  De fet, sembla més un producte televisiu que no pas cinematogràfic. No obstant això, la cosa sembla animar-se una mica més quan el relat coincideix amb la crisi dels míssils a Cuba, però el director no hi posa el focus, ni tensió.

La part més impactant de la pel·lícula és el darrer terç. Sense detallar-lo, és la part en què els actors, especialment Cumberbatch, han posat més de la seva part, comprometent-se amb la pel·lícula. The Courier visualitzarà a dues figures desconegudes per a molts que van ser claus per evitar una guerra nuclear durant la Guerra Freda.