Imperium

Adaptació del llibre de Michael German, en què explicava la seva experiència com agent encobert de l’FBI en una organització supremacista blanca.

El protagonista és un jove idealista agent de l’FBI especialitzat en terrorisme islàmic que s’infiltrarà en els cercles neonazis, relacionats amb una estrella de la ràdio, dels quals se sospita que podrien preparar un atemptat terrorista. El jove haurà de mantenir la nova identitat, al mateix temps que no s’ha de deixar endur pels seus principis morals.

El protagonista principal és Daniel Radcliffe que està fent una carrera impecable després de ser Harry Potter, amb una sèrie de papers arriscats i valents, com és el cas també del seu personatge de cadàver flatulent a Swiss Army Man. Pel·lícula que incomprensiblement no s’estrenarà, ni tan sols després d’haver aconseguit el premi a la millor pel·lícula de Sitges. Busqueu-la i veieu-la. Feu-me cas.

El cas és que aquí, Radcliffe ens ofereix una molt bona interpretació en aquest doble paper. D’entrada se’ns presenta com un jove introvertit agent de despatx de l’FBI, que en teoria és el paper que més li encaixa a l’actor. Després ens sorprèn quan ha d’infiltrar-se en un grup nazi, i canvia el seu aspecte i la manera de comportar-se. Radcliffe és la peça clau d’una pel·lícula que podria anar-se’n cap el terreny del telefilm, però que l’actor sap implicar a l’espectador. Radcliffe solet aconsegueix mantenir la tensió, tot i la direcció bastant plana de Daniel Ragussis. Radcliffe fa que no desconnectem en cap moment del seu personatge al llarg del metratge i que patim amb ell les seves frustracions de trobar-se infiltrat en un paper que no havia demanat, però que un cop dins no pot parar fins demostrar que pot anar més enllà, que darrera de les idees feixistes d’aquesta gent, per les quals no els poden detenir, resulta que són capaços de planejar atemptats reals.

La pel·lícula tampoc vol descobrir la sopa d’all ni ser l’American History X de l’època, però és un relat que val la pena que ens recordin, sobretot en temps de l’Amèrica de Trump.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7

Companion

Companion és dirigida per Drew Hancock, productor de Barbarian, que també ha escrit aquesta pel·lícula, una obra que barreja diferents gèneres i ofereix diversos girs

Transformers One

En esgotar-se la fórmula de les pel·lícules d’acció real de Transformers després de cinc entregues dirigides per Michael Bay, un spin-off de Bumblebee que aportava

Venom: The Last Dance

El Sonyverse de Spider-Man ha mort, i no pas perquè aquesta tercera entrega de Venom hagi fracassat, tot i que cadascuna d’aquesta trilogia ha recaptat