Crudo

La debutant Julia Ducournau ens presenta Crudo, pel·lícula que explica en paral·lel el pas de l’adolescència a la vida adulta i construeix un relat centrat en el canibalisme.

La protagonista és Justine, una jove que entra a la facultat de veterinària on estudia la seva germana. Vegetariana estricta com tota la seva família, començarà a experimentar símptomes d’allò més estranys després de menjar carn crua en una prova d’iniciació. Aviat començarà a patir ansietat per menjar carn humana crua.

Crudo va arribar a Sitges precedida per la típica polèmica de desmais, etcètera, en els demés festivals on s’havia projectat. Reaccions completament exagerades i que només busquen ser eines de màrqueting. Res més lluny de la realitat quan un veu la pel·lícula que trastoca més per la part psicològica de la mateixa que no pas per les imatges. Aquesta pel·lícula no és una proposta morbosa de canibalisme plena d’escenes gore, just el contrari, les imatges estan tractades amb un aire de realisme i en la seva justa mesura. Més aviat la qüestió del canibalisme no deixa de ser secundaria o un McGuffin en una una pel·lícula sobre el pas de l’adolescència a la vida adulta i l’acceptació sexual. És just en aquí quan el paper del concepte de carnal pren un doble significat.

Digueu-li canibalisme o digueu-li excusa. Així que dels molts rerefons que podia haver triat la directora, ha optat pel més difícil i se’n surt amb èxit. Mèrit seu que li ha servit per passejar-se per tots els festivals de cinema fantàstic del món.

Crudo sap treure profit de la bona idea de partida i la desenvolupa amb correcció i mai se li escapa de les mans. La història en sí tampoc és nova, ja que inevitablement les característiques de la protagonista ens recorden a la Sissy Spacek de Carrie, tot i que els banys de sang en aquesta ocasió venen acompanyats de tastets de canibalisme.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se

Mr. Harrigan’s Phone

Mr. Harrigan’s Phone es basa en el primer relat que Stephen King va publicar en la novel·la La sangre manda de 2020. Ens narra la

Crimes of the future

Nova pel·lícula del director de cinema fantàstic canadenc, David Cronenberg. Cronenberg torna a una de les seves obsessions principals, la carn i la tecnologia. El