Halloween Kills

La saga Halloween està formada per diferents continuïtats. El punt en comú és que totes elles parteixen de l’original de John Carpenter del 1978. L’última d’aquestes continuïtats és l’encetada per Blumhouse el 2018 que partia únicament de l’original, per la qual cosa enteníem que durant quaranta anys no havíem tingut notícies de Michael Myers. Halloween Kills és la seqüela directa de la pel·lícula estrenada fa tres anys, planificada com una seqüela en format de trilogia i que culminarà l’any que ve amb Halloween Ends.

L’espectador que ha vist i coneix totes les pel·lícules de Halloween, hi trobarà un munt de picades d’ullet i referències a totes les entregues, fins i tot de la tercera que va al seu aire.

La pel·lícula arrenca just en el moment en què acabava l’anterior. Amb Laurie Strode i la seva la família en una ambulància i a Michael Myers atrapat enmig de les flames. Però Myers, com era previsible, aconseguirà sortir de les flames a ganivetades i a perseguir un cop més als veïns de Haddonfield que començaran a prendre la iniciativa, per primera vegada, a lluitar contra el mal.

Halloween Kills, dirigida per David Gordon Green, no inventa la roda ni ho pretén. Ofereix grans dosis de diversió i entreteniment en aquest slasher de l’estil marca de la casa Blumhouse. Una posada al dia del clàssic del 1978, especialment dirigit a una audiència moderna. Els que com jo es van sentir satisfets amb l’anterior, segurament també els agradarà aquesta, ja que ofereix els mateixos ingredients i és una continuació molt orgànica d’aquella.

El problema principal d’aquesta és que se sent massa com una pel·lícula intermèdia que ni comença ni acaba. També he trobat a faltar més de Jamie Lee Curtis, la qual cosa entenc que volen que aparegui més en la següent, ja que tancarà la trilogia de Blumhouse.

Del que més m’ha agradat és com estén l’original. Pren alguns dels protagonistes, amplia les escenes i els dona paper. Perquè si alguna cosa té aquest Halloween, és ser la pel·lícula en què els supervivents de Michael Myers prenen protagonisme. Una de les coses més interessants de Halloween Kills, que representa alguna cosa nova per a la franquícia, és precisament el paper d’aquestes víctimes en el carrer terç, i afegeix un nou punt de vista.

Halloween Kills és perfecte per gaudir d’una nit de terror i slasher, amb un Michael Meyers repartint sense parar amb la música de John i Cody Carpenter de fons.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Les ovelles detectives

Les ovelles detectives és una d’aquelles pel·lícules que entren per la porta com una comèdia familiar aparentment lleugera i acaben deixant una empremta molt més

Star Wars: The Mandalorian and Grogu

The Mandalorian and Grogu tenia una responsabilitat enorme sobre les espatlles. No només havia de demostrar que els personatges més populars de l’era Disney funcionaven

Disclosure Day

Hi ha pel·lícules que són víctimes de les expectatives. Disclosure Day n’és un exemple evident. Quan Steven Spielberg torna a abordar el fenomen extraterrestre, és

Snack Shack

La nostàlgia s’ha convertit en un element clau en l’època cinematogràfica actual, especialment la dels vuitanta. Però què passa amb els que vam viure la

Cold Storage

En una època en què moltes produccions de terror intenten ser transcendentals o reinventar el gènere, Cold Storage opta pel camí contrari: divertir. I ho