El tubo (Méandre)

Survival francès dirigit per Mathieu Turi (Hostile) que retorça el concepte de Cube, ja que té un esquema molt semblant. En aquest cas una sola protagonista, Gaia Weiss que interpreta una dona que desperta en unes canonades en les quals haurà de superar obstacles de supervivència a mesura que avança. Enganxat al canell hi té un braçalet amb un compte enrere amb el temps disponible per a superar cada prova.

El tubo (Méandre) recorda a Cube pel fet de tenir a gent tancada en un lloc estret durant tota la pel·lícula, però en lloc d’un cub tenim unes canonades molt estretes que conflueixen en diferents passadissos. En aquest aspecte, ens pot recordar també a Buried perquè és més claustrofòbia que no pas Cube, però també té alguna cosa de Saw, encara que no té res a veure amb un torture-porn.

Méandre vol crear una sensació d’angoixa i tensió mentre l’espectador i la protagonista esperen obtenir respostes. I això en el meu cas ho ha aconseguit, ja que tampoc és una pel·lícula que vulgui ser altra cosa que un entreteniment amb pinzellades de terror.

Méandre pot recordar en estructura a un videojoc en què en lloc de passar pantalles, passes proves. La part bona és que ho fa amb ritme i la durada, uns 90 minuts escassos, és perfecte. Durant aquests minuts no deixen de passar coses i algunes d’elles ens angoixen. Sobre el final, no comentarem res perquè aquesta és una crítica sense espòilers, però generarà debat, no per les lectures que pugui tenir, si no perquè la resolució és atrevida i pot disgustar per una evident falta de coherència, que de fet es produeix molt abans . La cosa és si vols jugar, en el meu cas, he entrat a jugar i com entreteniment, dona el que promet.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Nickel Boys

Segurament no estaríem parlant avui d’aquesta pel·lícula si no hagués estat una de les nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula, ja que ni tan

Rebel Ridge

Jeremy Saulnier, que ens va portar la magnífica Green Room, deixa enrere els neonazis per endinsar-se en la corrupció a tots nivells que es produeix

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el

Thunderbolts*

Pel·lícula que posa punt i final a una turbulenta fase 5 plena de baixos i pocs alts, que ha viscut Marvel Studios des del començament

Don’t Move

Pel·lícula de terror de baix pressupost dirigida per Brian Netto i Adam Schindler, una parella de realitzadors descoberta per Sam Raimi, que ja havia dirigit