Dallas Buyers Club

Dallas Buyers Club ens arriba massa tard, si tenim en compte que va ser una de les nou nominades enguany a l’Oscar a la millor pel·lícula. Finalment se’n a va endur tres, dos d’ells en la categoria d’interpretació per Matthew McConaughey i Jared Leto. No sé quins motius porten una distribuïdora a estrenar després dels Oscar una de les nominades, quan ja ha passat tot l’efecte publicitari que arrosseguen. Però ja sabem que si alguna cosa no funciona, després tot és culpa de la pirateria. Tornant a la pel·lícula, Dallas Buyers Club és un retrat molt bo sobre els primers anys de la SIDA als Estats Units, quan era una malaltia molt desconeguda.

La pel·lícula es mou massa en extrems, el bons – els malalts – i els dolents – els metges i les farmacèutiques. Una simplificació un pèl injusta, però de la que ens oblidem davant el desplegament de carisma de Matthew McConaughey i com desenvolupa a un personatge que resulta odiós en el seu inici, i que acaba fent-se amb el cor de l’espectador. McConaughey  construeix un malalt de SIDA ple de matisos, un antiheroi amb codi ètic molt personal. Per si amb McConaughey no n’hi hagués prou, més endavant s’incorpora el personatge de Jared Leto que esdevé un vehicle per humanitzar-lo i es converteix amb el personatges amb el que més connecta l’espectador.

Dallas Buyers Club es pot entendre com un biopic, però el gran mèrit de la pel·lícula és que com espectadors en cap moment percebem que pretengui explicar-nos la biografia de res ni ningú. Donada la delicada temàtica de pel·lícula, era fàcil caure en l’aspecte lacrimogen, però just al contrari, Dallas Buyers Club li dóna la volta i explica les coses tal com eren, amb dosis d’optimisme i humor negre.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Últimes ressenyes

The Night House

David Bruckner, és un director sempre vinculat al terror. Després de fer episodis per V/H/S i Southbound, va demostrar que en solitari podia fer coses

Eternals

L’arrencada de la fase 4 de Marvel Studios està essent curiosa. Està plena de sèries i pel·lícules de personatges que si l’any 2008 ens haguessin

Antlers: Criatura oscura

Nick Antosca (Channel Zero, Chucky) ha escrit el guió d’aquesta pel·lícula, basada en un relat curt escrit per ell mateix, The Quiet Boy. Alguns dels

Tres

Juanjo Giménez, responsable de Timecode, curt que va estar nominat a l’Òscar, debuta en el llarg amb Tres, que protagonitzen Marta Nieto i Miki Esparbé.