Bosque maldito

Pel·lícula de terror irlandesa dirigida per Lee Cronin en què Chris, el fill petit de Sarah, desapareix enmig de bosc que es troba darrere la casa aïllada en la qual acaben de mudar-se per circumstàncies que mai ens acabaran d’explicar. Chris no triga a aparèixer, no obstant això no sembla ser el mateix. El seu comportament és erràtic. Sarah es comença a plantejar que podria ser que no fos el seu fill qui ha tornat del bosc sinó un ésser diabòlic.

Bosque maldito, és una proposta de terror independent en petit format molt interessant. És en la forma que ens recorda a The Babadook, però al contrari que aquella, aquesta decideix anar endavant i no quedar-se només en la part psicològica, sinó que aposta clarament per fer una pel·lícula clàssica de gènere amb un terror més palpable. No és envà que Bosque maldito tingui referències visuals i de guió a clàssics del gènere com La cosa o de pel·lícules més modernes com The Descent.

Entre els protagonistes destaca el paper de la mare interpretada per una magnífica Seána Kerslake, No tant el nen que compleix, però que tampoc genera un mal rotllo com molts altres nens i nenes han estat capaços de fer-ho abans en altres pel·lícules de terror-

Bosque maldito, crea un univers, moltes vegades insinuat, però no explotat. Comencem pel forat al qual fa referència el títol original molt més acurat que la traducció estúpida espanyola de The Hole in the Ground. Qui n’és el responsable? Mai ens ho explicaran, però el guió ens dona peu perquè en fem teories i ens muntem la nostra pel·lícula.

Bosque maldito, ofereix una lectura de terror i fantàstica, però si voleu aprofundir-hi més, també té una lectura més psicològica. Cronin deixa anar petites pistes i referències que ens ajuden a descobrir elements de la mare que no se’ns expliquen als espectadors, sovint per protegir al seu fill, així com la catarsi que suposa en viatge en el forat.

L’atmosfera és el punt fort de la pel·lícula en què la música és un dels seus grans valors. Cal aplaudir la banda sonora composta per Stephen McKean.

Tot i que l’acció es cou lentament, mai s’atura i el final, no decep i acaba ben amunt, encara que inicialment no les tenia totes que això fos així.

Bosque maldito, és d’aquelles pel·lícules que ve de gust repetir perquè està plena de detalls i per trobar-li una segona lectura després de veure-la.

Pel que fa al final, és cert que a vegades la història juga amb la confusió, però el desenllaç és clar i diàfan, no us esforceu a buscar més lectures que l’evident i més senzilla.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

Insidious: The Red Door

Cinquena entrega de la saga Insidious. Tot i que no han dit que sigui la darrera, tanca una vegada més la història de la família

El exorcista: Creyente

Sisena entrega de la saga El exorcista, que continua el clàssic de William Friedkin del 1973. El cas és cap de les seqüeles i preqüeles

Cobweb

Samuel Bodin fa el salt de França a Hollywood a Cobweb, una pel·lícula de terror de baix pressupost, que li pesen els tòpics del gènere,

No One Will Save You

El terror té molts subgèneres. Quan en barreges varis sempre és arriscat i puges l’aposta. No One Will Save You ho porta perfectament bé, mesclant

The Nun 2 (La monja 2)

L’extensió de l’univers The Conjuring (Expedient Warren), més enllà de la franquícia principal, no ha donat massa bon resultat creatiu. Un altre tema és la