Pel·lícula per agafar la manta i tapar-se de dalt a baix.
Mads Mikkelsen interpreta a un home que s’ha perdut en mig de l’àrtic i que espera, amb paciència i els pocs recursos que té a mà, que el rescatin. L’home dorm a les restes d’una avioneta, que deduïm que és el vehicle amb el qual viatjava. Quan sembla que estan a punt de rescatar-lo, la cosa es gira en contra i davant la falta de menjar i que se li acaba el temps, decideix ell mateix emprendre una ruta que el porti en una de les bases de l’àrtic.
Ártico és una magnífica pel·lícula de supervivència que agafa elements d’altres pel·lícules de característiques semblants com Náufrago i Marte.
Realment, ho vaig passar molt malament i vaig patir moltíssim, fins al límit, de fet. Fins al darrer microsegon abans dels títols de crèdit la pel·lícula et té angoixat, ja que al pobre protagonista li passa de tot i més, i res és bo.
Mads Mikkelsen fa un gran paper, i més si tenim en compte que es passa quasi tota la pel·lícula abrigat i que en molts moments ni tan sols li veiem la cara. Però Mikkelsen és d’aquells actors que només amb la mirada et sap transmetre un munt d’informació.
I més mèrit té aguantar una pel·lícula d’hora i mitja tot sol, i mèrit del director, Joe Penna, és aconseguir que en cap moment es faci pesada i resulti dinàmica de principi a fi.
