El hijo és un gir a la història de Superman i ens planteja la mateixa situació de partida, però amb una diferència, el nen d’un altre planeta que arriba a la Terra no es convertirà en l’heroi que salvarà la Terra, més aviat el contrari.
Dirigeix David Yarovesky, qui ja s’havia endinsat en el gènere del terror amb The Hive, i produeix James Gunn, qui en aquesta pel·lícula s’apropa més al Gunn de quan treballava per La Troma o al que havíem vist a Slither: La plaga i Super, que no pas al Gunn de Guardianes de la galaxia.
Elisabeth Banks i David Denman interpreten als pares de la criatura, essent Banks qui agafa més protagonisme i treu millor el seu personatge, el de la mare que és incapaç d’acceptar les atrocitats que comet el seu fill. El nen en qüestió responsable de tot l’embolic de la trama l’interpreta el jove Jackson A. Dunn que treu meravellosament aquest preadolescent d’aparença fràgil, però de mirada inquietant i pertorbadora.
Ja hem dit abans que la trama agafa el punt de partida de l’home d’acer de DC. Tot comença amb una parella de Kansas que topen amb una nau en què viatja un infant al qual prenen com a seu, ja que són incapaços de concebre un fill natural. En arribar a la pubertat, i havent-li amagat durant tots aquests anys el seu origen extraterrestre, Brandon, així es diu el nen, comença a desenvolupar poders com el vol, superforça o disparar rajos mortals pels ulls. Els canvis que comporta la pubertat desencadenen un canvi de personalitat en un nen que fins aleshores sempre s’havia manifestat com un ésser de bon cor.
No hi ha cap fet extern que el faci dolent, com seria el bullying que pateix a l’escola per la seva intel·ligència superior a la resta dels seus companys i companyes de classe. El detonant serà la mateixa nau que el va portar a la Terra que li descobrirà la seva veritable missió, que no és altra que conquerir el planeta. Un cop descoberta la seva veritable naturalesa maligna, s’aprofitarà dels seus poders per aconseguir allò que vol, tal com faria un nen amb molta mala bava de la seva edat.
Invertir el concepte clàssic de Superman, dona com a resultat una de les més destacades pel·lícules de sèrie B de terror d’aquest any. Amb un pressupost molt baix, destaca per la cruesa d’alguna de les seves escenes que no escatima en mostrar-nos un gore explícit que rarament veiem en sales comercials i fora de festivals de gènere.
L’homenatge a Superman és constant, des del nom del protagonista, Brandon Breyer, amb la doble mateixa inicial típica dels superherois, passant per l’escriptura semblant a la kriptoniana, la nau espacial, el mateix poble de Brightburn, un Smallville molt fosc, o una mena de kriptonita que també és el punt feble de Brandon.
El hijo és una bona pel·lícula de sèrie B de terror que aporta tot allò que li agrada al fan del gènere amb elements del cinema de superheroic més clàssic. Una nova aportació fresca, diferent i de gènere de la història d’origen del superheroi.
Trobaràs una ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.
