Nick Antosca (Channel Zero, Chucky) ha escrit el guió d’aquesta pel·lícula, basada en un relat curt escrit per ell mateix, The Quiet Boy. Alguns dels elements presents en aquesta pel·lícula estan basats en la seva infantesa a West Virginia, com el fet que la seva mare era mestra d’escola i com aquesta afrontava els problemes familiars dels alumnes. Darrere la càmera trobem a Scott Cooper (Hostiles) i en la producció, Guillermo del Toro, que bàsicament s’ha involucrat en la creació del monstre.

Keri Russel interpreta a una professora que viu amb el seu germà, el xèrif del poble, en la casa familiar. Els seus pares són morts i la seva infantesa va ser difícil. Per aquest motiu, ella se sent tocada per un dels alumnes de primària, un nen que per la poca informació que extreu, podria patir abusos a casa.

Antlers és una pel·lícula de terror comercial molt entretinguda. Una monster-movie amb un problema social de rerefons com són els abusos als infants. Tot el que envolta la pel·lícula és gris i depriment. No parlo només del que s’amaga dins de la casa del nen, també del poble deprimit econòmicament i pel trauma que arrossega la protagonista, que no l’ha deixat avançar en la vida.

La pel·lícula juga en crear un monstre aterridor, però no és una pel·lícula d’espants. Juga més a crear una atmosfera de suspens i horror. El retrat de personatges és fonamental, així com els drames familiars que ens presenta. L’element psicològic com a terror real és encara més esfereïdor que els monstres.

El disseny del monstre és una de les millors coses que té la pel·lícula. No es pot negar els tocs Carpenter que té la criatura. Igualment pel to fosc i la fotografia grisa.

Antlers conserva aquesta sensació de conte de terror, que ve del relat original, Segurament no sorprendrà massa perquè no deixa de moure’s en el terreny més comercial i menys arriscat, però tot el que fa, ho fa molt bé.  Tremendament recomanable.