Eternals

L’arrencada de la fase 4 de Marvel Studios està essent curiosa. Està plena de sèries i pel·lícules de personatges que si l’any 2008 ens haguessin preguntat si mai tindrien un producte audiovisual propi, hauríem esclatat a riure. La cosa es multiplica quan parlem d’Eternals, uns personatges creats per Jack Kirby l’any 1976. Una sèrie molt personal en la qual va bolcar un grapat de les seves obsessions en què vinculava l’origen de la humanitat amb els extraterrestres. Els personatges no han estat mai populars, ni tan sols entre els lectors de còmics. De fet, des de la seva creació, els intents de col·leccions regulars mai han funcionat, tot i que cada grapat d’anys, Marvel no ha parat d’intentar-ho. Per això, sobta que aquesta fase 4 en el cinema hàgim vist: una preqüela de Viuda Negra, l’adaptació d’un personatge ancorat en els setanta com Shang-Chi que ha tingut una reinvenció total i ara Eternals, el grup de personatges menys popular de les vinyetes de Marvel. Segurament la decisió de fer una pel·lícula d’Eternals sorgeix de l’acostament de la directora Chloé Zhao a Marvel Studios. Kevin Feige, que se sent amb ganes d’experimentar coses en una Marvel Studios consolidada, s’ha atrevit a fer una pel·lícula molt diferent, en què l’acció, malgrat que hi és, no és un element particularment destacable i que posa el focus en el tractament de deu personatges principals molt diferents i ho explica molt bé.

Eternals ens parla de la història dels Eterns, uns éssers totpoderosos que arriben a la Terra, enviats pels Celestials, procedents d’Olympia, l’any 5000 aC. La seva missió és lluitar contra els Desviants, uns éssers monstruosos que volen posar fi a la vida a la Terra. Junts passaran mil·lennis lluitant contra aquests éssers fins a eliminar-los i després marxar a un altre destí. D’aquí saltem a l’actualitat, quan ja han complert la seva missió. Mentre esperen els Celestials, aquests Eterns s’han separat i barrejat entre els humans, però hauran de tornar-se a reunir quan reapareguin els Desviants, als quals creien extingits.

La pel·lícula arriba precedida d’unes polèmiques generades pels de sempre, perquè un dels protagonistes és homosexual i té una vida familiar amb la seva parella i per una escena de sexe totalment naïf. A l’equació li sumem unes males crítiques completament injustificades. Marvel té pel·lícules molt pitjors que no han rebut els pals que ha tingut aquesta. Que Venon: Habrá Matanza hagi rebut una puntuació superior de la crítica, és perquè la professió s’ho faci mirar. El famós Rotten Tomatoes també hauria de millorar la selecció de crítics i establir altres criteris que no siguin el nombre de seguidors. Estic segur que si no fos de Marvel, les crítiques d’Eternals haguessin estat unes altres.

Eternals és una bona pel·lícula, no és perfecte com moltes altres té els seus problemes, però de moment, d’aquesta fase 4, és la més satisfactòria. Com a mínim és la que s’ha atrevit més a fer alguna cosa diferent que Marvel Studios no tenia i que m’ha agradat veure. El segell de la directora Chloé Zhao s’ha notat i ha aconseguit una bona barreja entre el cinema més independent i el blockbuster d’acció i gran pressupost. Visualment és espectacular, sobretot veure els escenaris reals i com juga amb la il·luminació natural. Zhao tenia clara la seva prioritat que era desenvolupar els personatges, fer-los molt diferents i diversos i mantenir l’acció com una cosa més secundària. Menció a part del moment Bollywood, un dels millors de la pel·lícula.

Mentre recluta els personatges, la pel·lícula te’ls presenta i es pren el temps necessari. Aquesta part es fa una mica llarga, ja que són deu personatges a presentar i en alguns s’hi atura més del compte. Crec que amb menys personatges o amb alguna presentació més ràpida, retallant mitja hora, estaríem davant una pel·lícula més àgil i dinàmica. Però tot el que fa, ho fa bé. Entremig tenim flashbkacks del passat, tampoc massa, només els necessaris, i per això no tens la sensació d’interrupció de la trama. A la part final, les sorpreses, les revelacions i la imprescindible batalla final.

Eternals és rica en matisos, ja que la línia entre el bé i el mal, ser bo i dolent queda difuminada i no tot és així de senzill. L’aproximació que fa a temes com la malaltia mental que pateix un dels personatges i el conflicte que pot suposar per un d’aquests déus, de no fer-se gran, resulta molt interessant.

El repartiment està format per Richard Madden, Angelina Jolie, Gemma Chan, Kit Harington, Kumail Nanjiani, Salma Hayek, Barry Keoghan, Brian Tyree Henry, Ma Dong-seok, Lia McHugh i Lauren Ridloff. El protagonisme és coral, tot i que si haguéssim de dir un principal, seria Sersi (Gemma Chan). Fins i tot les veteranes Angelina Jolie i Salma Hayek, estan sorprenentment una mica per sota del protagonisme que acostumen, però donen solidesa al producte.

Eternals és una pel·lícula més transcendental del que Marvel acostuma a fer. És cert allò que es diu que és la pel·lícula Marvel que més s’apropa a DC. En general, Eternals és entretinguda amb una aproximació als personatges molt bona i un viatge en algun moment de la història, simplement espectacular.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Últimes ressenyes

The Night House

David Bruckner, és un director sempre vinculat al terror. Després de fer episodis per V/H/S i Southbound, va demostrar que en solitari podia fer coses

Antlers: Criatura oscura

Nick Antosca (Channel Zero, Chucky) ha escrit el guió d’aquesta pel·lícula, basada en un relat curt escrit per ell mateix, The Quiet Boy. Alguns dels

Tres

Juanjo Giménez, responsable de Timecode, curt que va estar nominat a l’Òscar, debuta en el llarg amb Tres, que protagonitzen Marta Nieto i Miki Esparbé.

Beyond the Infinite Two Minutes

Fer ciència-ficció sempre és complicat perquè normalment, per sobresortir cal un gran pressupost. Però a vegades les bones idees aconsegueixen saltar les limitacions pressupostàries i