L’actriu Olivia Wilde debuta en la direcció en aquesta comèdia protagonitzada per les desconegudes Kaitlyn Dever i Beanie Feldsteon, però que compta en papers secundaris amb Lisa Kudrow i Jason Sudekis, dos intèrprets ja veterans de comèdia.
Súper empollonas és la resposta femenina i independent a comèdies masculines com Supersalidos, així com una reivindicació de la diversitat i la comèdia americana escrita, dirigida i protagonitzada per dones. No obstant això, Súper empollonas té més punts de connexió amb Lady Bird que amb la comèdia de Judd Apatow pel seu caire feminista, menys comercial i indie.
Súper empollonas no estalvia en donar un missatge clar i contundent, normalitzant la diversitat i la tolerància.
Les protagonistes són dues amigues inseparables que es troben en l’últim dia d’institut. Abans de començar la vida universitària, deixaran per una vegada el seu paper d’alumnes responsables per anar a la festa del noi més popular de l’institut. Aquesta nit posarà a prova la seva amistat i deixarà records de per vida a través de les seves experiències.
Les noies també poden ser grolleres, vindria a ser una de les reivindicacions de la pel·lícula que trenca amb els rols clàssics que la comèdia americana ha atorgat a les adolescents.
Visualment, la pel·lícula té un aspecte més realista i vol que perceben l’institut com un lloc físic de veritat i no com un indret luxós ple de nois i nois amb 10 anys més que els correspondria, com moltes vegades ens mostren les sèries i pel·lícules.
Un dels grans secrets perquè la pel·lícula funcioni tan bé, a part d’un guió ben escrit amb diàlegs àgils, enginyosos, divertits i directes, és l’excel·lent química entre les dues actrius protagonistes, Dever i Feldsteon, que les percebem com dues amigues de veritat. Pel que fa als diàlegs, que les protagonistes parlin com ho fan les noies de la seva edat, no deixa de ser trencador. Tampoc és gratuït que les protagonistes siguin dues noies amb un físic comú.
Súper empollonas és una pel·lícula excel·lent sobre l’amistat i els canvis, en un moment que les protagonistes experimentem una prova d’estrès sobre la seva amistat. Una pel·lícula generacional amb molt bon ritme en què el tema central no està tant en el fet de viure la festa, que en realitat és un McGuffin, sinó en el camí que les porta allí i les seves conseqüències, que no farà res més que consolidar la seva amistat.
