Si aquest estiu hi ha una pel·lícula que val molt la pena, però que no en parlarà ningú és Peter y el dragón. Es tracta d’un remake d’una pel·lícula del 1977 que combinava animació i imatge real, la qual probablement ningú recordi, anomenada Pedro y el dragón Elliott.
Protagonitzada per Robert Redford i Bryce Dallas Howard (Jurassic World), Peter y el dragón comença amb Grace, una guarda forestal que viu amb el seu pare, un tallista de la fusta que explica històries fantàstiques als nens sobre un drac que s’amaga en el bosc. Un dia ella es troba a Peter, un nen orfe que diu ser amic d’un drac, la descripció del qual coincideix amb el de les històries del seu pare. Grace investigarà sobre la procedència de Peter i l’existència del drac.
Peter y el dragón recupera el cinema familiar de Disney. Aquelles pel·lícules en imatge real de Disney dels anys 80 que eren devorades en el videoclub. Malauradament, la pel·lícula no ha funcionat en taquilla perquè els gustos del públic adolescent actual poc tenen a veure amb la qualitat de les pel·lícules. Només l’èxit de les campanyes de màrqueting a través de les xarxes socials semblen tenir efecte. Una pena perquè Disney acabarà limitant-se a fer el sí que li funciona en taquilla: Marvel, adaptacions de clàssics animats en imatge real i Star Wars, deixant enrere tota la resta. Per més que ens agradin aquestes pel·lícules, això no és bo perquè en la indústria també ha d’haver lloc per pel·lícules com Peter y el dragón.
Seria meravellós que Disney fes més pel·lícules com aquesta, però vistos els resultats econòmics em temo que no en faran més. Peter y el dragón és tot un exemple sobre el que ha de ser el cinema familiar que treu el millor de la imaginació dels nens.
El disseny del drac és meravellós. Ha anat a càrrec de Weta Digital, la mateixa companyia que va fer El senyor dels anells i El Hòbbit. La mirada del drac és fantàstica i humanitza el personatge que és el que fa ens posem en el seu lloc. Qui no voldria tenir un amic com el drac quan acabi la pel·lícula?
Peter y el dragón és divertida, emotiva, ben interpretada, amb bons efectes especials, fantàstica pels nens i nostàlgica pels adults. Una de les pel·lis imprescindibles de l’estiu, una autèntica sorpresa que entra en la categoria del terme clàssic del que coneixem com una pel·lícula Disney.
