No respires

Fede Álvarez, va ser el responsable del remake de Posesión infernal. Aquella haguera estat considerada una bona pel·lícula si no hagués estat per les inevitables comparacions i que en cap cas superava a l’original. Malgrat el seu intent d’allunyar-se’n, fent una proposta de terror autèntic i renunciant a l’humor negre que caracteritza la saga, Álvarez va ser capaç de demostrar molt d’ofici en el gènere. Si som capaços d’oblidar-nos de la trilogia de Sam Raimi i la valorem per ella sola, Posesión infernal era una bona pel·lícula amb moments absolutament esfereïdors.

No respires és una nova col·laboració entre Álvarez i Raimi que representa un salt de gegant en la carrera del director uruguaià. Els protagonistes són tres joves que assalten la casa d’un home ric i cec. Creuen haver trobat la víctima perfecta, però estan equivocats. Tant bon punt intenten fugir de la casa, els rols canvien i els adolescents es trobaran lluitant contra un perillós psicòpata per la seva supervivència.

Álvarez dirigeix amb una mestria admirable que ens va creure que posseeix un grau de veterà que no té. Res a dir davant la perfecció d’aquest thriller de terror construït a partir d’un guió impecable i unes interpretacions molt bones, sobretot la de l’incommensurable Stephen Lang i de Jane Levy que repeteix amb Álvarez i que ben aviat veurem en un munt de projectes interessants.
La pel·lícula t’atrapa ràpid i l’acció no es deixa esperar. No respires, es mou còmodament en el thriller de terror i amb tota seguretat serà la proposta més interessant de gènere que hem vist aquest any. Els seus girs de guió i els passos endavant que dóna la pel·lícula quan creus que no pot donar més de sí, sorprenen i angoixen a parts iguals.

No respires esdevé un exemple cinematogràfic de domini de la tensió, amb un muntatge excel·lent, un guió al servei de la pel·lícula que hauria d’ensenyar-se a les facultats com un exemple de treball de gènere.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se

Mr. Harrigan’s Phone

Mr. Harrigan’s Phone es basa en el primer relat que Stephen King va publicar en la novel·la La sangre manda de 2020. Ens narra la

Crimes of the future

Nova pel·lícula del director de cinema fantàstic canadenc, David Cronenberg. Cronenberg torna a una de les seves obsessions principals, la carn i la tecnologia. El