Edgar Wright, després de tancar la trilogia que formen Zombies Party, Arma Fatal i Bienvenidos al fin del mundo amb Simon Pegg i Nick Frost de protagonistes, canvia de registre, però no d’estil amb Baby Driver, un projecte que va començar a desenvolupar l’any 2007, inspirat en el videoclip Blue Song del grup Mint Royale, que va dirigir Wright el 2003.
Baby Driver és una barreja de cinema de persecucions de cotxes, thriller i atracaments, amb música d’element conductor.
Baby és un jove amb molt de talent al volant especialitzat en fugues. Ell ha estat el conductor dels atracaments més sonats d’Atlanta. A cada fuga l’acompanya un tema musical amb el qual confecciona la seva banda sonora vital. Quan s’enamora de Debora, Baby decideix abandonar el crim. A Baby li caldrà fer un pas endavant quan la seva vida i el seu amor es vegin amenaçats al veure’s forçat a treballar per un mafiós.
Baby Driver puntua molt alt i es situa entre les millors pel·lícules del director. També és una de les propostes més refrescants que veurem aquest estiu allunyada de franquícies, adaptacions i universos compartits. La pel·lícula traspua personalitat per tot arreu. En ella hi trobem la marca d’autor que tan costa veure en cinema comercial. Wright porta a un relat convencional aquells atributs que li són característics, i per tant tot està en el seu terreny. No faltarà la presència de la música, referències a la cultura pop i l’estil visual del realitzador quan ens vol mostrar escenes violentes.
Del repartiment, poc podem dir de Kevin Spacey i Jon Hamm, simplement que estan tant magnífics com s’espera que estiguin. Les sorpreses venen més del cantó d’Ansel Elgort (Divergent) i Lily James (Cenicienta). Elgort té tanta cara de nen, que és capaç de mantenir la innocència del personatge fins i tot els moments més crus. Val a dir que el guió l’afavoreix perquè el personatge està presentat de manera molt excel·lent. Pel que fa a Lily James, és inevitable no enamorar-se d’ella. Per cert, algú s’ha adonat la semblança que té amb la jove Mädchen Amick, la cambrera de Twin Peaks?
Wright ha rodat una pel·lícula amb un ritme vibrant i trepidant, que està escrita amb el cor i plena de personatges molt ben escrits. La música que ens transporta als thrillers dels 70 i amb un acte final que és un absolut deliri. Cotxes i robatoris al ritme d’Edgar Wright, l’heu de veure!
