Gru 3. El meu dolent preferit

Després de dues entregues d’èxit estrenades el 2010 i 2013 i un spin-off, Els minions, del 2015 que va recaptar més de 1.100 milions de dòlars arreu del món, era obligat que Illumination continués la saga. Repeteixen els directors de la franquícia, Pierre Coffin i Kyle Balda i també els guionistes, Paul i Ken Daurio.

En aquesta ocasió, Gru, la seva família i els minions s’hauran d’enfrontar a Balthazar Bratt, un dolent, ex-estrella infantil de la tele, disposat a recuperar la fama a qualsevol preu. Balthazar s’ha especialitzat a cometre robatoris impossibles. Per altra banda, reapareix Dru, el germà bessó de Gru, amb el qual tindrà una forta rivalitat.

La pel·lícula aprofita la tan de moda nostàlgia dels anys 80 per construir un divertit malvat amb ombreres que sembla recent sortit d’una discoteca de l’època. Això li dóna a Gru 3 la ocasió d’utilitzar temes musicals i referents que els petits no entendran, però que els pares que hagin crescut en aquella època caçaran al vol. Una jugada molt intel·ligent per part de la productora per assegurar-se l’aprovació de petits i grans.

La família de Gru ha crescut amb les pel·lícules. A més de les tres nenes presentades a la primera pel·lícula, s’hi afegeix la seva parella, presentada a la segona part i per si això no era suficient, a la tercera s’incorpora el germà perdut a l’equació. Gru és un personatge que funciona millor en solitari, envoltat dels minions i no pas amb un excés de secundaris. Això li fa perdre part del seu encant. Pel que fa als minions, com la resta de la pel·lícula, tampoc aporten res de nou i ofereixen tot allò que s’espera d’ells.

Malgrat tot, Gru 3 funciona perquè sap quina és la fórmula que l’espectador demana i això és exactament el que ofereix. Tot plegat a un ritme frenètic i una durada correcte que no s’allarga innecessàriament. Per la qual cosa no dóna temps a avorrir-se pel seu ritme trepidant.

La saga s’ha establert en una zona de confort en la qual dóna al públic allò que vol, però que ja no ens ofereix sorpreses, ni tampoc és el producte fresc que va ser a la primera. Tot i la sensació d’haver passat una estona entretinguda, no pots oblidar que tot plegat era més divertit quan Gru era dolent. Gru 3 triomfarà, però dóna una primera senyal de desgast i caldrà pensar en un escenari nou perquè la saga no acabi com Ice Age o Shrek.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

Insidious: The Red Door

Cinquena entrega de la saga Insidious. Tot i que no han dit que sigui la darrera, tanca una vegada més la història de la família

El exorcista: Creyente

Sisena entrega de la saga El exorcista, que continua el clàssic de William Friedkin del 1973. El cas és cap de les seqüeles i preqüeles

Cobweb

Samuel Bodin fa el salt de França a Hollywood a Cobweb, una pel·lícula de terror de baix pressupost, que li pesen els tòpics del gènere,

No One Will Save You

El terror té molts subgèneres. Quan en barreges varis sempre és arriscat i puges l’aposta. No One Will Save You ho porta perfectament bé, mesclant

The Nun 2 (La monja 2)

L’extensió de l’univers The Conjuring (Expedient Warren), més enllà de la franquícia principal, no ha donat massa bon resultat creatiu. Un altre tema és la