Que s’hagi arribat a fer i a estrenar aquesta pel·lícula, no es pot qualificar d’altra manera que de miracle. Nimona està basada en un webcòmic de ND Stevenson que posteriorment es va convertir en un còmic, del qual Fox en va adquirir els drets l’any 2015, que havia de produir la seva filial, Blue Sky, popular per la saga de pel·lícules Ice Age. Quan Disney va comprar Fox, va tancar Blue Sky i la producció de Nimona es va cancel·lar. El cert és que Disney se sentia incòmode amb una l’homosexualitat de dos dels protagonistes principals. Afortunadament, Annapurna Animation va recollir el projecte que seria distribuït per Netflix. Annapurna ha aprofitat tota la feina que havia fet Blue Sky i ha acabat la pel·lícula. Com a homenatge hi ha un agraïment a Blue Sky i l’esquirol Scrat apareix en els títols de crèdit, menjant per fi la seva gla.
Sobre la pel·lícula, explicar que és una barreja de món futurista i medieval en què Ballister, el primer cavaller que no és de sang noble, és acusat injustament d’haver matat a la reina. Sense que ningú el cregui, ni tan sols la seva parella, Ambrosious, un altre cavaller, s’amagarà i intentarà demostrar la seva innocència. L’única persona que el creu serà Nimona, un ésser metamòrfic de molt bon cor, que la societat no entén i pretén destruir.
L’animació és molt bona i innovadora amb CGI i animació tradicional. Recull allò que va començar Spider-Man: Un nou univers, però s’assembla més estèticament a la darrera d’El gat amb botes. Barreja diferents tècniques, inclosa la de l’aminació pictòrica que li va fantàstica, tenint en compte que la història no deixa de ser un conte. De fet, comença com un conte qualsevol, que com la història, l’escriuen els vencedors. Nimona té estructura de conte, però la història que ens explica trenca els esquemes de manera deliciosa.
La trama és molt divertida i la protagonista, Nimonam és una troballa. Nimona és una metamorfa que a través de la seva capacitat, la pel·lícula esdevé una al·legoria sobre la diferència i en particular sobre la fluïdesa de gènere. Nimona necessita canviar constantment i no se sent còmode essent una sola cosa. En tot això, Nimona se sent discriminada de la societat només per ser com és. La població li té por i només la ràbia la pot transformar en allò que la població tem, però que Nimona no és. Si hi ha un dolent a la pel·lícula, aquest és la intolerància.
La part romàntica entre Ballister i Ambrosius també resulta commovedora amb moments molt tendres, quan es besen o s’agafen les mans. Dues persones enamorades de procedència i origen molt diferent. La relació entre Ballister i Nimona també és boníssima. Plena d’humor i de moments de col·legues amb molta química.
És curiós com aquesta pel·lícula que va concebre Blue Sky, però que no va poder completar, s’hagi convertit en la millor pel·lícula que ha sorgit d’aquells estudis. Nimona va fonamentalment d’entendre a les persones, no demonitzar-les i abraçar la diferència.
