És increïble com una cineasta com Charlotte Wells ha aconseguit explicar-nos aquesta història amb tants matisos en la que ha estat la seva primera pel·lícula.
Aftersun ens explica la història de Calum i Sophie, pare i filla, escocesos, que passaran unes vacances assolellades a la costa de Turquia en els anys noranta. Aftersun no té una estructura narrativa clàssica d’inici, nus i desenllaç. Està feta a partir de moments en aquestes vacances, de tal manera que puguem fer un retrat dels personatges. La manera de mostrar-ho visualment tampoc és la tradicional. Combina gravacions fetes amb una càmera miniDV, escenes oníriques que tenen lloc en una rave i pinzellades des del present d’una Sophie adulta que mira les cintes a la recerca de respostes més enllà dels records. El joc de la càmera i la percepció d’unes mateixes imatges des del punt de vista d’una nena i del d’una adulta és la clau de la pel·lícula.
Aftersun és d’aquelles pel·lícules en què no s’explicita res, però que hi és tot quan ens mostra alguns moments, converses i actituds del pare. D’aquesta manera ens anirem construint un personatge que sabrem que està separat, que va ser pare molt jove i que actualment té problemes econòmics, per dir el més evident sense entrar en els espòilers. Tot està ple de detalls i moments que fan que siguem nosaltres els que hàgim de construir la narració. Superficialment, pot fer la sensació que no passa res rellevant, però és tot el contrari. Darrere les estones a la piscina, els balls en l’hotel, els banys de fang, la visita a la botiga de catifes i els moments de videojocs de l’hotel hi trobem moments que els pares fan avergonyir els fills o com la nena, mira i observa als adolescents desitjant créixer.
La interpretació de Paul Mescal és prodigiosa. Ell està amb la seva filla i davant d’ella sempre intenta mostrar la millor cara, protegint-la dels problemes personals. La dinàmica entre ell i la nena, Frankie Corio, funciona de meravella. Et creus de seguida que són pare i filla de veritat. Tenen moments molt tendres i les converses entre ells són apassionants. Parlen de tot, de relacions, de primers amors i drogues. L’actitud del pare és sempre exemplar, d’aquí que acabis estimant als dos personatges. Els diàlegs dels dos estan molt ben escrits i la seva relació desprèn realisme i tendresa. Callum la troba molt a faltar, ja que es va traslladar a Londres després de la separació, mentre que Sophie viu amb la seva mare a Escòcia.
Aftersun és una pel·lícula melancòlica, poètica i trista, tot i que està plena de moments bonics i alegres. És un d’aquells títols que li dones voltes i que t’acompanyen malgrat que hagin passat un grapat de dies. Caldrà estar molt atents al que ens presenti Charlotte Wells d’aquí en endavant. S’ha guanyat tota la nostra atenció.
