Carles Torrens dirigeix aquesta pel·lícula després d’una bona proposta de terror amb Emergo. Malauradament Animal de compañía no li ha sortit tan bé.

Seth i Holly són dues persones aïllades que tenen molt més en comú que no es pensen. Seth, qui treballa de vigilant en una gossera, s’obsessiona amb Holly, una excompanya de l’escola amb la qual es retroba de casualitat en un bar i a la que comença assetjar per les xarxes socials. Finalment l’acaba segrestant i la tanca en una de les gàbies de la gossera, en un espai d’accés restringit. L’espectador veurà com la línia entre l’assetjador i víctima cada vegada es tornarà més difusa.

Animal de compañía és una pel·lícula de gènere de baix pressupost que trontolla per la part d’un guió que camina per la corda fluixa per portar-te en el lloc vol, per sobre d’on necessita arribar. El gir final és excessivament poc creïble, tot i que aconsegueix sorprendre.

Pel que fa als actors em quedo amb la interpretació de Ksenia Solo per sobre la de Dominic Monaghan (Lost), que continua tenint un aspecte de bon jan, per més que la pel·lícula ens intenta vendre el contrari. Els intèrprets fan bé la seva feina, però amb uns diàlegs que no passen del tòpic i un retrat mol fàcil, no poden fer miracles.

El millor és la posada en escena, en les parts més negres i gore, quan la pel·lícula aposta més decididament per ser una proposta de gènere.