Paul Schroeder, guionista de Taxi Driver, és el director d’aquesta pel·lícula. Ja us avanço que si el més destacable d’un autor és una pel·lícula que va escriure fa 40 anys i que des de llavor,s la seva carrera no ha parat de moure’s entre la mediocritat i algun instant d’il·luminació, no és bona senyal. Això és just el que ens trobarem a Como perros salvajes, un pel·lícula que malgrat té algun moment, és un bunyol de dimensions catastròfiques a l’estil Ronald Emmerich.

La història gira al voltant de tres exconvictes dels baixos fons de Cleveland són contractats per a un segrest. Quan les coses surtin malament, el trio farà el que sigui per romandre fora de la presó.

Els protagonistes són per Nicolas Cage i Willem Dafoe. Cage podríem dir que està el la línia d’intèrpret que s’arrossega en subproductes diversos, a la qual ja ens té, desgraciadament, acostumats.

Como perros salvajes té algun instant destacable puntual, però és una estupidesa sense cap mena de sentit. Deixeu de banda qualsevol lògica o un guió escrit en algun estat que no sigui sota l’efecte de les drogues o l’embriaguesa. El resultat, una és una pel·lícula entre estranya i dolenta.

Schrader és un mort vivent de director que encara no sap que és un zombi.