Pel·lícula irlandesa més interessant per la manera que se’ns explica que no pas per la resta. Darrera la càmera hi trobem a John Michael McDonagh, mentre que al davant hi ha el popular actor irlandès Brendan Gleeson.

Calvary és la història d’un capellà que és amenaçat de mort per un individu que havia patit abusos sexuals de membres de l’església. Com a venjança, li diu al capellà que el matarà perquè és innocent. El capellà no sabrà com reaccionar, si posar en ordre els seus assumptes abans de morir assassinat, si fugir, o bé enfrontar-se violentament amb aquesta persona.

Al principi deia que el que més destaca és la narrativa de la història, i és cert. És així perquè Calvary és un western. Tots els elements del gènere hi són presents, però muten adoptant una altra forma. El personatge de Gleeson acaba essent una mena de Cary Grant a Con la muerte en los talones, amb duel final inclòs. Però el western no és l’únic gènere amb el que juga la pel·lícula, també ho fa amb la comèdia, la negra concretament, i també amb el cinema modern més violent amb algunes escenes que exhibeixen una inesperada crueltat.

Al llarg de la pel·lícula veurem el capellà interactuar amb totes les persones que formen part d’aquest petit poble de la costa irlandesa on es situa l’acció. Durant tota l’estona el personatge de Glesson intenta que aquestes persones no s’estanquin i avancin. Una d’elles, la seva pròpia filla.

La pel·lícula a vegades resulta avorrida i peca de reiteració, pel que més que western s’acaba assemblant a un spaghetti. Afortunadament compta amb un d’aquells actors que salven pel·lícules quan el personatge que interpreten els dóna la oportunitat de demostrar lo bons que són, com és el cas aquí de Brendan Gleeson, fins el punt que la pel·lícula mai aconsegueix estar a l’alçada del seu actor principal.

Calvary és un film de caràcter irlandès que s’ha d’entendre més com una metàfora d’una manera d’entendre la vida que no pas pel sentit literal del que ens explica.