David Lowery és un dels directors més interessants del panorama actual. El vaig descobrir a Peter y el dragón, que malgrat ser un remake, és una de les millors pel·lícules familiars dels darrers anys. Anteriorment havia fet pel·lícules com St. Nick i En un lugar sin ley. Però la pel·lícula que el va portar a ser conegut va ser A Ghost Story, que malgrat tractar-se d’una pel·lícula independent, va transcendir per les sensacions viscerals d’una proposta més artística que cinematogràfica. En tot cas, Lowery és un gran narrador quan vol, el 2018 estrenava la magnífica The Old Man & the Gun amb Robert Redford. Abans que torni a fer de les seves amb Peter Pan, torna amb aquest The Green Knight, a mig camí entre una proposta artística i una llegenda medieval.
Puguin agradar més o menys les seves pel·lícules, Lowery sempre destaca moltíssim en l’aspecte visual i la fotografia. A The Green Knight és altre cop espectacular. És una experiència hipnòtica d’imatges i música, a càrrec de Daniel Hart. Penseu que moltes imatges semblen quadres.
La pel·lícula adapta un poema anònim del segle XIV protagonitzat per un nebot del rei Artús i el seu camí per convertir-se en un cavaller de veritat. Dev Patel interpreta el cavaller Gawain, un vividor de la cort que no s’ha preocupat mai en fer alguna cosa més que passar les estones en un bordell. Motivat pel rei i la seva mare, accepta un repte que el portarà a haver de complir una promesa. A contracor, haurà d’abandonar la bona vida, assumir responsabilitats i marxar a cavall a reunir-se amb el Cavaller Verd, cosa que li podria costar la vida. Durant el camí s’anirà trobant alguns personatges i viurà algunes peripècies. Tal com ens ho narra Lowery, és com una mena de seguit de contes. Finalment, haurà de decidir quina persona vol ser quan es trobi amb el Cavaller Verd.
Entre el repartiment destaquem a Dev Patel com a Gawain, Alicia Vikander, Joel Edgerton, Sarita Choudhury, Barry Keoghan i Sean Harris.
La produeix A24 i va bastant en la línia del que acostuma aquesta productora. És innegable que la pel·lícula és pausada, la història es desenvolupa a poc a poc, però la fantasia artúrica t’atrapa i meravella. Tot i que la inspiració amb Excalibur és present, la narrativa fuig de l’èpica.
Malgrat que el seu aspecte visual és purament cinematogràfic, el paradigma actual sobre el futur del model d’exhibició ha fet que The Green Knight, com altres títols amb molt de potencial en sales, les esquivin i aterrin directament en una plataforma, en aquest cas Amazon. Sigui com sigui, mireu-la perquè val la pena.
