Les ovelles detectives és una d’aquelles pel·lícules que entren per la porta com una comèdia familiar aparentment lleugera i acaben deixant una empremta molt més profunda del que un s’espera. Partint d’una premissa tan irresistible com l’assassinat d’un pastor i la investigació paral·lela que duen a terme el policia local i el ramat d’ovelles, la pel·lícula combina el misteri clàssic amb l’humor i l’emoció en una proposta que farà les delícies tant dels més petits com dels adults.
L’estructura és la d’un autèntic whodunit, amb clares influències de les novel·les d’Agatha Christie, però el to s’acosta molt més al vessant còmic de la saga Knives Out. A això s’hi afegeix un univers d’animals que parlen entre ells que recorda inevitablement títols com Babe o El xai Shaun. Tot plegat desprèn aquell aire de cinema familiar dels anys noranta que sabia combinar aventura, humor i sentiment sense necessitat de cinisme ni d’efectes espectaculars.
La gran virtut del film és que està fet amb una sensibilitat enorme. Es nota que és un projecte desenvolupat amb molta estima. De fet, la seva llarga gestació explica en part aquesta sensació. La productora Lindsay Doran va trigar set anys a aconseguir els drets de la novel·la original de Leonie Swann, mentre que el guionista Craig Mazin, autor de Chernobyl, va quedar completament captivat pel llibre després d’esperar una història simplement divertida i acabar profundament emocionat pel seu desenllaç.
Visualment és una autèntica filigrana. La combinació d’actors reals amb ovelles creades digitalment funciona sorprenentment bé, i els efectes visuals aconsegueixen que els animals siguin expressius sense perdre mai la seva naturalesa. Bona part d’aquest treball es va desenvolupar als històrics Shepperton Studios, mentre que les localitzacions naturals aporten una bellesa que el mateix Hugh Jackman va descriure com alguns dels paisatges més espectaculars on ha treballat.
La resta del repartiment destaquem a Nicholas Braun, el policia local, Nicholas Galitzine, que acabem de veure com a He-Man i Emma Thompson, com a l’advocada. Pel que fa a les veus de les ovelles, si la veieu en versió original, escoltareu de les veus de Bryan Cranston, Regina Hall, Julia Louis-Dreyfus, Patrick Stewart, Bella Ramsey i Bella Ramsey, entre altres.
També hi ajuda un repartiment excel·lent. Hugh Jackman destaca especialment, aportant humanitat i carisma a un conjunt d’actors que compleixen perfectament el seu paper. És cert que els personatges humans resulten força arquetípics i, paradoxalment, acaben sent menys interessants que les mateixes ovelles, però això forma part del joc que proposa la pel·lícula i no arriba a deslluir el conjunt.
Sota aquesta aparença amable s’hi amaguen temes molt més profunds del que podria semblar. La investigació serveix per parlar de la mort, el dol, la pèrdua, la força de la comunitat i la necessitat de mantenir l’esperança fins i tot en els moments més difícils. És precisament aquest equilibri entre humor i emoció el que converteix la història en una experiència especialment satisfactòria per a un públic familiar.
El misteri en si mateix no és especialment sofisticat i la resolució recorda inevitablement els episodis més clàssics de Scooby-Doo. Però, en realitat, el misteri és només el vehicle perquè la pel·lícula expliqui allò que realment li interessa.
Cal destacar també que la pel·lícula arriba doblada al català amb traducció de Dani Solé, una excel·lent notícia per al públic familiar que vulgui gaudir-ne en la nostra llengua.
Les ovelles detectives és, en definitiva, una comèdia familiar encantadora, divertida i sorprenentment emotiva. Una pel·lícula feta amb molta estima que recupera l’esperit del millor cinema familiar d’altres dècades i que et fa sortir del cinema amb un somriure i la sensació d’haver passat una molt bona estona i haver-nos robat el cor.
Podreu trobar més sobre la pel·lícula en l’especial que li hem dedicat amb espòilers. El trobareu aquí.
