Peter Rabbit 2: L’escapada

Simpàtica seqüela de la pel·lícula del 2018 en què repeteixen Domhall Gleeson i Rose Byrne com a protagonistes principals i Will Gluck en la direcció. Basada en els llibres de la britànica Beatrix Potter.

En aquesta nova aventura, Bea i Thomas s’han casat, però Peter i Thomas encara continuen amb algunes estires i arronses. Durant una visita a la ciutat, Peter coneixerà a un conill amic del seu pare que no serà pas una bona influència. No obstant això, en ell veurà una oportunitat per treure’s la fama de trapella que carrega al damunt.

Tot i que repeteix alguns conceptes de la primera que li poden fer perdre frescor, els conills, especialment Peter, continuen essent molt graciosos, i la parella Gleeson i Byrne mantenen la seva bona química com a parella de comèdia. Funcionen molt bé entre ells i amb les escenes que comparteixen amb els conills.

Els efectes especials tenen el mateix bon nivell de l’anterior amb un detall de realisme impressionant, al mateix temps que vol que ens recordin als dibuixos de Potter. En aquesta ocasió, Peter continuarà embolicant la troca, provocant un munt de situacions humorístiques, al mateix temps que la pel·lícula fa paròdia de la indústria del cinema i com és capaç de desvirtuar obres literàries i explotar un marxandatge sense cap sentit, només per treure’n profit econòmic, sense importar les raons artístiques que van portar a crear aquests personatges.

Sobre l’humor, els grans moments, com a la primera, els trobem en la comèdia física exagerada de dibuixos animats. I pel que fa al guió, més enllà de l’aventura, la pel·lícula és un pas més a la maduresa que Peter feia al final de la primera pel·lícula. Està bé que la història no es repeteixi o torni enrere, i en canvi veiem créixer i madurar a Peter, sense renunciar al conill que esperem veure i com en aquest l’acompanya el desastre, com en la fantàstica escena del Farmer’s Market.

Pere Rabbit 2: L’escapada és una pel·lícula que com a novetat, és conscient d’ella mateixa. El director i guionista sembla que trenqui la quarta paret en boca de Peter. És divertida i entretinguda per grans i petits. I a més, qui no tindria ganes d’abraçar aquests adorables (i entremaliats) conillets? Si hi ha una tercera, em tornareu a tenir a bord.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Últimes ressenyes

Dune

Dune va ser publicada el 1965 i escrita per Frank Herbert. Considerada una de les millors novel·les de ciència-ficció de tots els temps, va tenir

Malignant (Maligno)

Fa un temps, James Wan va cedir el comandament de la saga Insidious perquè volia fer alguna cosa diferent. Wan va entrar en blockbuster d’acció

Free Guy

Shawn Levy, director de la trilogia Noche en el museo entre moltes altres comèdies i que ha passat els últims anys dirigint alguns dels capítols