La guerra del mañana (The Tomorrow War)

El primer que vaig pensar al cap de pocs minuts de començar a veure la pel·lícula és com Paramount s’havia tret un mort de sobre i a més havia aconseguit que Amazon li pagués 200 milions de dòlars per una pel·lícula tan dolenta com aquesta. Negoci rodó a can Paramount.

La pel·lícula és un batibull d’idees reciclades de pel·lícules infinitament millors que aquesta com Independence day o Al filo del mañana. No diré més títols perquè la poca originalitat és tan gran que destinaria totes les línies per escriure la crítica en una llista interminable de títols.

La premissa és ja molt absurda, però el seu desenvolupament és encara pitjor. La cosa consisteix en uns soldats que vénen del futur i que estan lluitant en una guerra per salvar la humanitat. El cas és que necessiten més soldats, així que viatgen al passat a buscar-los. Aquests reclutes són gent sense cap mena de formació militar, civils que no són res més que carn de canó i que moren pocs minuts després d’arribar en aquest futur. Quin sentit té endur-se un munt de gent al futur que moren només arribar i no fan absolutament res? I el sense sentit és un darrere l’altra.

El protagonista és Chris Pratt que interpreta al típic professor d’institut musculat i exmilitar (és ironia) que serà reclutat perquè sí, per anar al futur i lluitar contra unes criatures dissenyades per algú sense vergonya en copiar el disseny del demogorgon d’Stranger Things, però que l’ha pintat de blanc perquè així no es noti res.

La pel·lícula és avorrida, les escenes d’acció estan mal rodades i els efectes especials no desprenen cap credibilitat. I ja no parlo dels diàlegs que són de comèdia, malauradament, involuntària.

La guerra del mañana és una pèssima pel·lícula amb un guió confús i terrible perpetrat per Zach Dean, que es limita a copiar malament idees d’altres pel·lícules d’acció i ciència-ficció. La inversemblança del que està narrant, fa que la pel·lícula es converteixi en una cosa absolutament ridícula. Un cop més aplaudeixo a Paramount, no per haver perpetrat això, sinó per haver-li colat aquest esperpent a Amazon sense que Jeff Bezos, que devia estar pensant en el seu viatge a l’espai, se n’hagi adonat.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Zootròpolis 2

La nova aventura de Judy Hopps i Nick Wilde recupera la fórmula que va convertir la primera entrega en un èxit: una ciutat vibrant, humor

KPop Demon Hunters

Hi ha pel·lícules que simplement entren bé, i n’hi ha d’altres que et contagien una energia especial. KPop Demon Hunters pertany clarament al segon grup:

Elio

Hi ha una sensació constant veient Elio: la d’estar davant d’una pel·lícula simplement correcta. I en el cas de Pixar, això ja és gairebé un

Marty Supreme

Hi ha pel·lícules que t’enganxen des del primer fotograma. Marty Supreme no és una d’elles, almenys no immediatament. Al principi costa entrar en el seu

Hamnet

Dirigida per Chloé Zhao, Hamnet és una obra profundament íntima i emocional que explora l’amor, la pèrdua i el dol des d’una mirada delicada però