La guerra del mañana (The Tomorrow War)

El primer que vaig pensar al cap de pocs minuts de començar a veure la pel·lícula és com Paramount s’havia tret un mort de sobre i a més havia aconseguit que Amazon li pagués 200 milions de dòlars per una pel·lícula tan dolenta com aquesta. Negoci rodó a can Paramount.

La pel·lícula és un batibull d’idees reciclades de pel·lícules infinitament millors que aquesta com Independence day o Al filo del mañana. No diré més títols perquè la poca originalitat és tan gran que destinaria totes les línies per escriure la crítica en una llista interminable de títols.

La premissa és ja molt absurda, però el seu desenvolupament és encara pitjor. La cosa consisteix en uns soldats que vénen del futur i que estan lluitant en una guerra per salvar la humanitat. El cas és que necessiten més soldats, així que viatgen al passat a buscar-los. Aquests reclutes són gent sense cap mena de formació militar, civils que no són res més que carn de canó i que moren pocs minuts després d’arribar en aquest futur. Quin sentit té endur-se un munt de gent al futur que moren només arribar i no fan absolutament res? I el sense sentit és un darrere l’altra.

El protagonista és Chris Pratt que interpreta al típic professor d’institut musculat i exmilitar (és ironia) que serà reclutat perquè sí, per anar al futur i lluitar contra unes criatures dissenyades per algú sense vergonya en copiar el disseny del demogorgon d’Stranger Things, però que l’ha pintat de blanc perquè així no es noti res.

La pel·lícula és avorrida, les escenes d’acció estan mal rodades i els efectes especials no desprenen cap credibilitat. I ja no parlo dels diàlegs que són de comèdia, malauradament, involuntària.

La guerra del mañana és una pèssima pel·lícula amb un guió confús i terrible perpetrat per Zach Dean, que es limita a copiar malament idees d’altres pel·lícules d’acció i ciència-ficció. La inversemblança del que està narrant, fa que la pel·lícula es converteixi en una cosa absolutament ridícula. Un cop més aplaudeixo a Paramount, no per haver perpetrat això, sinó per haver-li colat aquest esperpent a Amazon sense que Jeff Bezos, que devia estar pensant en el seu viatge a l’espai, se n’hagi adonat.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Últimes ressenyes

Dune

Dune va ser publicada el 1965 i escrita per Frank Herbert. Considerada una de les millors novel·les de ciència-ficció de tots els temps, va tenir

Malignant (Maligno)

Fa un temps, James Wan va cedir el comandament de la saga Insidious perquè volia fer alguna cosa diferent. Wan va entrar en blockbuster d’acció

Free Guy

Shawn Levy, director de la trilogia Noche en el museo entre moltes altres comèdies i que ha passat els últims anys dirigint alguns dels capítols