La guerra del mañana (The Tomorrow War)

El primer que vaig pensar al cap de pocs minuts de començar a veure la pel·lícula és com Paramount s’havia tret un mort de sobre i a més havia aconseguit que Amazon li pagués 200 milions de dòlars per una pel·lícula tan dolenta com aquesta. Negoci rodó a can Paramount.

La pel·lícula és un batibull d’idees reciclades de pel·lícules infinitament millors que aquesta com Independence day o Al filo del mañana. No diré més títols perquè la poca originalitat és tan gran que destinaria totes les línies per escriure la crítica en una llista interminable de títols.

La premissa és ja molt absurda, però el seu desenvolupament és encara pitjor. La cosa consisteix en uns soldats que vénen del futur i que estan lluitant en una guerra per salvar la humanitat. El cas és que necessiten més soldats, així que viatgen al passat a buscar-los. Aquests reclutes són gent sense cap mena de formació militar, civils que no són res més que carn de canó i que moren pocs minuts després d’arribar en aquest futur. Quin sentit té endur-se un munt de gent al futur que moren només arribar i no fan absolutament res? I el sense sentit és un darrere l’altra.

El protagonista és Chris Pratt que interpreta al típic professor d’institut musculat i exmilitar (és ironia) que serà reclutat perquè sí, per anar al futur i lluitar contra unes criatures dissenyades per algú sense vergonya en copiar el disseny del demogorgon d’Stranger Things, però que l’ha pintat de blanc perquè així no es noti res.

La pel·lícula és avorrida, les escenes d’acció estan mal rodades i els efectes especials no desprenen cap credibilitat. I ja no parlo dels diàlegs que són de comèdia, malauradament, involuntària.

La guerra del mañana és una pèssima pel·lícula amb un guió confús i terrible perpetrat per Zach Dean, que es limita a copiar malament idees d’altres pel·lícules d’acció i ciència-ficció. La inversemblança del que està narrant, fa que la pel·lícula es converteixi en una cosa absolutament ridícula. Un cop més aplaudeixo a Paramount, no per haver perpetrat això, sinó per haver-li colat aquest esperpent a Amazon sense que Jeff Bezos, que devia estar pensant en el seu viatge a l’espai, se n’hagi adonat.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Five Nights at Freddy’s

Adaptació en imatge real de la famosa franquícia de videojocs creada per Scott Cawthon. El projecte portava en desenvolupament des del 2015. Finalment, arriba a

Killers of the Flower Moon

La darrera pel·lícula de Martin Scorsese és una adaptació del llibre de David Grann de 2017, en què narrava els fets reals que es van

La mesita del comedor

Pel·lícula que se n’ha parlat molt en els festivals de terror en què ha passat. Tot i que no és estrictament una pel·lícula de terror,

The Killer

David Fincher torna al terreny que millor es desenvolupa amb The Killer. Retratar històries d’assassins sempre li ha anat molt bé. Només cal donar un

The Marvels

The Marvels es convertirà en la pel·lícula amb menys recaptació de la llarga saga de pel·lícules que han construït. Els mals resultats en taquilla no