Ninja Turtles: Caos mutant

Nova adaptació en cinema de les Tortugues Ninja creades per Peter Laird i Kevin Eastman. Malgrat que l’origen de les tortugues està en el còmic, la popularitat li va arribar de la sèrie animada emesa entre el 1987 i el 1996 i que aquí va emetre TV3. La vida de les tortugues ha continuat en els còmics i en múltiples adaptacions en animació i imatge real en cinema i televisió. Les adaptacions cinematogràfiques més populars van ser la trilogia dels anys noranta, amb persones embotides en vestits de tortuga. La primera va ser la més destacable i és recordada pel mític tema musical de Vainilla Ice. Va tenir dues seqüeles que el pas del temps ha estat terrible per a aquestes. El següent intent va ser el 2007 en una pel·lícula d’animació digital que per l’època el disseny estava bé, però el guió era desastrós. El següent intent de crear una saga va arribar de la mà de Michael Bay com a productor, en dues pel·lícules que tampoc varen funcionar i que acusaven els mateixos defectes que la saga Transformers. Només la segona se salvava, ja que era una aproximació en imatge real a la primera sèrie animada.

Ninja Turtles: Caos mutant és el nou intent de revifar els personatges en el cinema en una pel·lícula d’animació, deutora de Spider-Man: Into the Spider-Verse. Sense cap mena de dubte puc afirmar que aquesta és la millor pel·lícula que s’ha fet sobre les tortugues ninges.

Un dels encerts i riscos que plantejava la pel·lícula ha estat dirigir-se al públic adolescent actual, deixant enrere la nostàlgia, malgrat que hi trobareu referències a pel·lícules anteriors de les tortugues, que us arrencaran un somriure. Les tortugues sempre han mantingut en original el seu “Teenage”, per la qual cosa sempre han estat adolescents, però ja no són com els adolescents del vuitanta, sinó com els adolescents de 2023. Això l’equip de guionistes ho ha sabut captar molt bé a través de referències culturals i musicals hip-hop. També amb les hormones a mil. La pel·lícula no és condescendent amb els adolescents, de fet és en part el seu públic objectiu, i per tant els tracta com uns espectadors especials.

En la direcció hi trobem a Jeff Rowe (La família Mitchell contra les màquines) i Kyler Spears (Anfibilandia). Però els noms que criden més l’atenció són els dels guionistes, Seth Rogen i Evan Goldberg, juntament amb Dan Hernandez, Benji Samit i també el director, Jeff Rowe. Rogen i Goldberg també actuen com a productors d’aquesta cinta. Entre els seus objectius era moure’s del que s’havia establert en pel·lícules anteriors per fer alguna cosa diferent.

L’animació té la mateixa tècnica que Spider-Man: Into the Spider-Verse, però sense tants colors i portada en aquest univers més fosc de les clavegueres de Nova York. L’animació funciona perfectament bé i sembla portar els personatges de tornada allà on varen sortir, els còmics. Aquest estil es barreja amb el mateix que Rowe va fer a La família Mitchell contra les màquines.

Les tortugues són immadures i com a adolescents tenen la necessitat imperiosa de contradir i fer el contrari que els recomana el seu pare, la rata Splinter. De fet, el tema central és sobre una família formada per quatre fills i el seu pare. La protecció del pare i l’interès de les tortugues de descobrir món elles soles.

Ninja Turtles: Caos mutant no ha volgut ser una pel·lícula d’origen, ja que tots coneixem com ens van transformar i no valia la pena gastar tota una pel·lícula en explicar-ho. Malgrat això, sí que tenim un flashback de cinc minuts en què se’ns narra l’origen de les tortugues d’aquesta pel·lícula, com són trobades per Splinter (amb Jackie Chan posant-li la veu en versió original) i com sorgeix el seu aprenentatge ninja, absolutament meravellós.

L’enemic en què s’enfrontaran les tortugues és Superfly que s’envolta d’altres criatures mutants que seran molt familiars pels fans de les tortugues.

Ninja Turtles: Caos mutant ha estat feta per ser divertida i lleugera i això ho compleix amb escreix, al mateix temps que estableix les bases per crear múltiples seqüeles si aquesta és un èxit. Malgrat que tinguin gairebé quaranta anys d’història, les tortugues adolescents són més del present que mai.

No us perdeu l’especial de la pel·lícula que vam fer en el pòdcast, aquí.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Maestro

L’actor Bradley Cooper ha fet seu aquest antic projecte de Martin Scorsese i Steven Spielberg. Scorsese el va abandonar en benefici de The Irishman (2019).

The Holdovers

Alexander Payne, el director d’Entre copes (2004), Els descendents (2011) i Downsizing (2017), ha portat a terme The Holdovers, un retrat sobre els Estats Units

May December

Todd Haynes el vam conèixer a Velvet Goldmine, la pel·lícula del glam rock. En els darrers anys li hem vist la magnífica Aguas oscuras i

Napoleon

Ridley Scott va decidir apropar-se a Napoleó després de The Last Duel, una de les millors pel·lícules del realitzador dels darrers anys, juntament amb The

Leave the World Behind

Adaptació de la novel·la de Rumaan Alam, produïda i estrenada a Netflix i dirigida per Sam Esmail, el creador de les sèries Mr. Robot i