Pel·lícula independent de ciència-ficció que es va estrenar al SITGES2014 en què es va endur el premi als millors efectes especials. La señalés la segona pel·lícula de William Eubank, el director de Love, una pel·lícula de ciència ficció a l’estil de 2001 que ha esdevingut un film de culte i que us recomano que descobriu, tant sols per ser un producte tant curiós i diferent.
La señal ens explica la història de Nic, un jove que pateix una malaltia degenerativa i que té que caminar amb muletes, la seva xicota Haley, i un amic comú, Jonah, uns genis aficionats a la informàtica que viatgen a través dels Estats Units a la recerca d’un hackerque es fa dir Nomad. Quan sembla que per fi l’han localitzat, es troben davant d’una cabana abandonada i fosca, enmig del desert. A partir d’aquest moment el film es transforma, breument, en una cinta de terror d’un grup de joves abandonats en una casa terrorífica, en un homenatge descarat a El proyecto de la bruja de Blair. Immediatament després el protagonistes desperten en un indret molt diferent, i la pel·lícula torna a canviar de gènere per passar a la ciència ficció amb tocs de cinema de superherois.
La pel·lícula està molt bé en la seva primera part, però la segona, a partir del moment en què Nic fuig de la instal·lació, decau lleugerament perquè la pel·lícula passa a ser una altra cosa. La subtilesa de la primera part canvia per fer una aposta decidida per l’acció i l’espectacularitat. Malgrat això, La señal et manté atrapat perquè aconsegueix transmetre una certa fascinació, malgrat que el guió trepitja terrenys prou familiars que solen veure en blockbusters, però no deixa de ser curiós de veure’ls des del punt de vista del cinema independent nord-americà.
Entre els actors destaca Lawrence Fishburne, que imposa amb la seva presència, a pesar de ser només un secundari. Qui ens enamora a la pel·lícula és Oliva Cooke, una actriu molt guapa, que ja hem vist a la sèrie Bates Motel i a la pel·lícules The Quiet Ones i Ouija i que s’està convertint en una musa del cinema de terror actual. Pel que fa al protagonista principal, tenim a Brenton Thwaites, al que hem vist a Oculusi Maléfica, i que encerta en el to del seu torturat i enamoradís personatge.
Malgrat els seus defectes, La señal acaba essent un producte molt recomanable i molt més que digne.
