Aquesta pandèmia ha estat dura per a Tom Hanks. Sigui com sigui, les seves tres darreres pel·lícules, totes elles molt bones, han acabat estrenant-se en plataformes quan estava previst que ho haguessin fet en cinema. Va passar, amb Greyhound que va acabar a Apple TV +, amb News of the World, que va acabar a Netflix, i ha tornat a passar amb Finch, que s’ha estrenat també a Apple TV +.
Finch és una pel·lícula ambientada en un futur pròxim. L’acció arrenca deu anys després que una erupció solar destruís la capa d’ozó i el planeta quedés inhabitable a causa de fenòmens meteorològics extrems i unes altes temperatures insuportables. Finch Weinberg és un dels pocs supervivents del planeta, potser l’únic. Finch és un enginyer que s’ha refugiat en el seu laboratori subterrani i viu acompanyat del seu gos i un robot ajudant que anomena Dewey. Finch està malalt i té por que mori sense ningú que cuidi el seu gos, així que construeix un altre robot al qual entrenarà perquè aprengui a cuidar del gos quan ell no hi sigui. Al mateix temps hauran d’enfrontar-se als perills de morir a l’exterior.
Finch està produïda per Steven Spielberg a través d’Amblin Enterteinment, la qual mira amb lupa quines són les pel·lícules que han d’aparèixer sota el seu segell. Robert Zemeckis també n’ha estat el productor a través de l’estudi ImageMovers. Finch té tots elements que identifiquen el cinema de Spielberg i Zemeckis. És una pel·lícula tendra amb uns magnífics efectes especials, feta amb ànima i molt de cor.
Estem davant una pel·lícula optimista, que té el seu mèrit, ja que està ambientada en una apocalipsi. De fet, el director Miguel Spochnik defuig dels tòpics, del to i atmosferes habituals d’aquest gènere. Hi ha un moment que sembla que pugui derivar a una cosa més fosca, però no entra en el que podria haver estat un thriller i recupera el to amb el qual havia començat.
Tom Hanks està una vegada més estratosfèric i torna a demostrar que és el millor actor que hi ha en actiu. Si a Nàufrag el vam veure interactuar durant gran part del metratge amb una pilota, aquí ho fa durant tota la pel·lícula amb dos robots i un gos.
La veu del robot Jeff la posa Caleb Landry Jones, el jove actor que acaba de guanyar el premi al millor actor en el darrer Festival de Sitges per Nitram.
No vull acabar sense esmentar el magnífic tractament de la pel·lícula cap al personatge del gos Goodyear. La seva història, la percepció que té Finch de l’animal i la consciència que el gos no podria sobreviure gaire temps sense ajuda humana o robòtica, com és el cas, mostrant-ho d’una manera més realista del que acostumem a veure amb pel·lícules amb un gos de protagonista.
Els paisatges que ens anem trobant durant el recorregut recorden a les pel·lícules de l’oest. La major part de la pel·lícula s’ha rodat a Nou Mèxic.
Finch és una petita aventura èpica, una road-movie amb un humà, el seu gos i dos robots a mig camí entre Wall·E i Sóc llegenda. L’escena a càmera lenta d’aquests quatre personatges sortint de les instal·lacions en què els trobem al principi és per emmarcar.
