El gran showman

Hugh Jackman protagonitza aquest drama musical basat en la vida de Phineas Taylor Barnum, fundador del circ més gran i famós dels Estats Units. Acompanyen a Jackman, Michelle Williams, Zac Efron i Zendaya. El director és el debutant Michael Gracey. El resultat, un espectacle fred i sense ànima.

El gran showman ens explica com Barnum va reunir un grup de freaks amb la intenció de donar al públic un colossal espectacle de circ, mai vist fins aquell moment. Però la seva visió de l’espectacle xoca amb la mentalitat tancada de l’època.

La banda sonora està formada per temes compostos per Benj Pasek i Justin Paul, els compositors de La La Land. De fet, aquesta és la millor part de la pel·lícula, la música i les coreografies, plenes de llum, focs artificials, color i alegria. Es nota que la pel·lícula busca captar amb l’essència dels números musicals de Moulin Rouge pel seu aire pop, tot i que es queda lluny en resultats.

El gran showman és una pel·lícula d’època, però renuncia al realisme alhora de mostrar l’espectacle, ja que ens ofereix uns números més propis de l’actual Cirque Du Soleil que no pas els contemporanis del moment en què s’ambienta.

Per altra banda, el guió és directament dolent. El retrat de personatges és simple, tosc i la història es desenvolupa previsiblement. Es tracta d’un producte de manual, no se surt d’aquest. Només els números musicals interrompen la monotonia. Els personatges no ens transmeten absolutament res i esdevé un producte fred i sense ànima. Temes com la família, la companyonia i la discriminació es mouen en el terreny més previsible i políticament correcte. Sobte que sigui així quan l’autèntic Barnum es va moure entre el que era políticament incorrecte.

El gran showman és un producte prefabricat des de Hollywood, que no arrisca i busca agradar desesperadament. Visualment és una pel·lícula atractiva, però completament buida. Només es salven els números musicals i un Hugh Jackman entusiasmat, vital i amb algun cafè de més. L’actor es mostra voluntariós, però el producte no acompanya i la cosa acaba en desastre i naufragi creatiu. Si la gent anava al circ de Barnum perquè no sabia que s’hi trobaria a dins, la pel·lícula és just el contrari, sabeu des del moment que poseu un peu al cinema tot els que us espera.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se

Mr. Harrigan’s Phone

Mr. Harrigan’s Phone es basa en el primer relat que Stephen King va publicar en la novel·la La sangre manda de 2020. Ens narra la

Crimes of the future

Nova pel·lícula del director de cinema fantàstic canadenc, David Cronenberg. Cronenberg torna a una de les seves obsessions principals, la carn i la tecnologia. El