Dating Amber

Magnífica comèdia irlandesa sobre com fer front a l’homosexualitat en l’institut, durant els vuitanta, a Irlanda. Dirigeix David Freyne, director de la pel·lícula de zombis The Cured.

Els protagonistes d’aquesta història són Eddie i Amber, companys de classe en el darrer any d’institut. Ambdós són homosexuals i temen l’assetjament que puguin patir de la resta d’alumnes sobre la seva sexualitat. Per evitar rumors, decideixen fer-se passar per parella, cosa que els porta a passar temps junts.

Dating Amber fa un retrat molt acurat dels dos personatges principals, ell que no acaba d’assumir la seva sexualitat, fruit d’una situació familiar en què se sent molt pressionat, mentre que ella ho té plenament acceptat. Això provocarà no poques discussions entre ells, mentre comencen a provar com serà la seva vida fora del poble conservador en què viuen. La interpretació de la parella protagonista, Fionn O’Shea i Lola Petticrew està estupenda. La química d’estira-i-arronsa funciona gràcies a un guió tan ben escrit com interpretat. Les seves personalitats diferents ajuden a l’equilibri de personatges, ell molt tímid i ella amb un caràcter més atrevit. Pel camí, deixa un retrat de la societat tancada i homòfoba d’aquells anys, ja no tant en els adults, sinó en els més joves.

El guió no tira dels tòpics absurds de la comèdia més mainstrean i els protagonistes mai deixaran de ser gais i molt menys s’enamoraran. Dating Amber és una història d’amistat i d’acceptació amb mala bava i molt de cor. Si us agraden sèries com Derry Girls, probablement apreciareu el sentit de l’humor d’aquesta proposta completament recomanable. És cert que és una pel·lícula de bon rotllo, però posant en primer pla temes com el bullying, l’homofòbia, les difícils relacions familiars i el despertar sexual.

Una comèdia divertida amb personatges molt ben escrits i dimensionats, ben interpretada i amb un missatge que, tot i que retrata una època, l’homofòbia continua essent avui en un dia una de les xacres de la nostra societat que cal denunciar, per exemple, amb pel·lícules com aquesta.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Últimes ressenyes

El tubo (Méandre)

Survival francès dirigit per Mathieu Turi (Hostile) que retorça el concepte de Cube, ja que té un esquema molt semblant. En aquest cas una sola

Reminiscencia

Hugh Jackman protagonitza aquesta producció de cinema negre d’estil clàssic, però amb una ambientació futurista. Pel·lícules com El falcó maltès o Chinatown ens poden venir

El nadó en cap: Negocis de família

Seqüela d’El nadó en cap, pel·lícula d’animació de DreamWorks del 2017 basada en un llibre il·lustrat infantil que explicava des del punt de vista d’un