Pequeños detalles

John Lee Hancock (Al encuentro de Mr. Banks i The Blind Side) dirigeix la pel·lícula més anacrònica que veureu aquest any. Recordeu en els anys 90 quan de cop i volta van aparèixer un munt de thrillers que clonaven d’alguna manera a Seven? Això és Pequeños detalles (The Little Things). El que és estrany és que aquest thriller policíac ens arribi amb 25 anys de retard.

La pel·lícula ens narra el retorn d’un algutzir que va ser apartat del seu lloc de treball per motius que no ens expliquen d’entrada, que donarà un cop de mà al detectiu d’homicidis que actualment ocupa el seu lloc, en la resolució d’uns assassinats comesos per un assassí en sèrie que la policia no aconsegueix identificar.

El més destacable de la pel·lícula són les interpretacions de Denzel Washington i Jared Leto. Washington, com sempre genial, es fica en la pell d’aquest veterà policia de tornada de tot. Washington és capaç de donar rellevància a un material mediocre i fer-nos interessar pel que ens explica la pel·lícula. La presència de Washington dona matisos a un personatge que en mans d’un altre actor menys rellevant, no passaria del clixé que ha construït el guió. Pel que fa a Leto, imaginem que va deixar-se la imatge de Morbius per fer aquesta pel·lícula. De debò que sembla un vampir! No obstant la poca subtilesa en què s’ha construït el seu personatge, l’actor ho fa fantàstic i és el gran al·licient per veure Pequeños detalles.

La part dolenta en interpretació se l’emporta Rami Malek. L’actor de Bohemiam Rhapsody està exageradament sobreactuat. La seva interpretació és dolenta i em sap greu dir-ho perquè l’he vist bé sempre, però aquest paper és el pitjor de la seva carrera. Un error de càsting que es veu agreujat per ser el personatge pitjor escrit de la pel·lícula. En cap moment coneixem res d’aquest detectiu, no sabem quines són les seves experiències vitals, res. No existeix cap mena context que expliqui què porta al personatge a reaccionar com ho fa en la part final. El seu personatge no està ben construït i el guió mai explica per què aquest detectiu en aparença perfecte, no ho és. Un autèntic nyap d’interpretació i guió que és un llast per a la pel·lícula.

Sobre la resolució, en el darrer terç és quan es nota més que Hancock vol fer el seu Seven i juga equivocadament a ser David Fincher quan li hauria sortit millor jugar a ser un imitador de Fincher. Situa els personatges en un indret desèrtic i aïllat i planteja la sorpresa o gir de guió, que tampoc acaba de sorprendre. En això també falla perquè tot i que pretén impactar-nos, no ho fa, ja que la resolució no deixa de ser una de les dues coses que ens planteja.

A Pequeños detalles, un sol crac no pot arreglar unes deficiències monumentals de guió, la interpretació de Malek i l’anacronisme de la pel·lícula. Sense ser un desastre, té algunes coses bones, però no són suficients per aprovar-la, ja que té unes pretensions més grans que no assoleix per problemes que són més que petits detalls.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se

Mr. Harrigan’s Phone

Mr. Harrigan’s Phone es basa en el primer relat que Stephen King va publicar en la novel·la La sangre manda de 2020. Ens narra la

Crimes of the future

Nova pel·lícula del director de cinema fantàstic canadenc, David Cronenberg. Cronenberg torna a una de les seves obsessions principals, la carn i la tecnologia. El