Aquellos que desean mi muerte

Taylor Sheridan, responsable del guió de Comanchería i de dirigir Wind River, ha dirigit aquesta pel·lícula. El llistó estava alt perquè aquestes són unes molt bones pel·lícules. Malauradament, Aquellos que desean mi muerte no compleix. Tot i que és entretinguda, fallen massa coses. És un clar exemple d’un càsting format per estrelles que tapen un forat enorme de guió i direcció.

Com ja he dit, el càsting és molt destacable, Angelina Jolie, que trobàvem a faltar que tornés al cinema d’acció, Jon Bernthal, Aidan Gillen, Nicholas Hoult, Jake Webber i el jove Finn Little, a qui li auguro un bon futur com estrella infantil.

La història gira al voltant d’un funcionari de l’estat de Florida que és perseguit per uns assassins a sou que el volen matar. Aquest decideix amagar-se i escapa acompanyat del seu fill. El funcionari demana ajuda a un amic policia que viu a Montana (tot i que la pel·lícula s’ha rodat a Nou Mèxic). Allí seran perseguits per aquests assassins. El nen comptarà amb l’ajuda d’una agent forestal experta en recats, que veurà com aquesta situació l’obligarà a afrontar fantasmes del passat.

Ja he dit abans que la pel·lícula és entretinguda perquè no paren de passar coses, sap mantenir el ritme, però de seguida veus que els diferents elements que Sheridan hi ha volgut incloure no encaixen. En general, els lliga malament o simplement no dona cap explicació del què està passant. Mai explica exactament perquè els assassins volen matar al pare. A més la pel·lícula té un muntatge amb salts molt estranys. L’aparició del cap del funcionari (una intervenció rara de Tyler Perry) és completament sobrera perquè no aporta cap informació i fa empitjorar la funció de la parella d’assassins. A la trama li falta profunditat i el trauma del personatge de Jolie resulta molt superficial.

La representació del foc com una entitat que no es pot aturar, sí que és una cosa que ha sabut transmetre la pel·lícula. Els plànols de l’incendi són els més potents.

Fins ara, Sheridan s’havia mogut en pressupostos més modestos. Sembla que alguna cosa no ha funcionat quan ha pogut fer una producció cara com aquesta per Warner. El guió és moltes vegades incoherent i sort tenim de la magnífica relació entre els personatges de Jolie i Little, que tenen química i els seus diàlegs escapen del tòpic. La pel·lícula es molesta a presentar un context que no desenvolupa i es queda a mitges. De Jon Bernthal, estàs esperant que es transformi en una mena de Punisher, amb això també decep.

El millor d’Aquellos que desean mi muerte són els paisatges, els plànols aeris, el foc i la parella formada per Angelina Jolie i Finn Little. Ja sabíem que a Sheridan se li donen molt bé els entorns naturals, malauradament això és l’únic que se li ha donat bé en aquesta pel·lícula.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Últimes ressenyes

El tubo (Méandre)

Survival francès dirigit per Mathieu Turi (Hostile) que retorça el concepte de Cube, ja que té un esquema molt semblant. En aquest cas una sola

Reminiscencia

Hugh Jackman protagonitza aquesta producció de cinema negre d’estil clàssic, però amb una ambientació futurista. Pel·lícules com El falcó maltès o Chinatown ens poden venir

El nadó en cap: Negocis de família

Seqüela d’El nadó en cap, pel·lícula d’animació de DreamWorks del 2017 basada en un llibre il·lustrat infantil que explicava des del punt de vista d’un