The Machine
Interessant proposta independent de ciència ficció amb segell britànic. The Machine toca l’etern tema de la robòtica i si aquesta es pot arribar a considerar vida. Pot la intel·ligència artificial arribar a desenvolupar consciència de sí mateixa i ser capaç de tenir sentiments? The Machine ens evoca a pel·lícules com Blade Runner, sèries com Star […]
Malditos vecinos
Nicholas Stoller dirigint. El “hype” era alt. Paso de ti, Todo sobre mi desmadre i Eternamente comprometidos eren grans comèdies. Malditos vecinos prometia ser la seva visió de Desmadre a la americana. Malauradament les bones intencions fracassen i Malditos vecinos es converteix en una gamberrada que es queda en terra de ningú. Què passa amb […]
Snowpiercer (Rompenieves)
Una de les millors pel·lícules de gènere fantàstic que veurem aquest any. Lo pitjor, la limitada distribució cinematogràfica que converteix a internet com a la única opció per veure-la. Snowpiercer neix per convertir-se en una pel·lícula de culte immediat. Després d’haver-la vista tens la sensació d’estar d’un producte molt similar al que va ser Cube […]
Scalletti: Girona Connection
Aviat farà un any del final d’ Scalletti: Girona Connection. Moment ideal per fer-ne una reflexió ja que el seu showrunner, Callahan Ruiz, és mostra més dur que Ridley Scott a l’hora de fer una seqüela o un spin-off de la seva obra. Anem per parts, què és Scalletti? Una web-sèrie que bé podria passar […]
Divergent
Nova fantasia distòpica basada en una sèrie de llibres destinats a adolescents. Hem arribat a un punt que totes aquestes pel·lícules ens semblen totes iguals. Canvia l’entorn, però els pilars són idèntics. Trobar les diferències entre Els jocs de la fam i Divergent costa, i més quan només ens venen al cap els punts en […]
Pompeya
Paul W.S. Anderson, el director de la saga Resident Evil és el realitzador d’aquest peplum, rodat com si fos una pel·lícula més la saga de zombis basada en el famós videojoc. Les habilitats darrera la càmera d’Anderson no són el seu fort i queda demostrat una vegada més aquí. Pompeya és una combinació entre efectes […]
El viento se levanta (The Wind Rises)
Confesso que la primera vegada que vaig veure El viento se levanta a SITGES 2013, no vaig ser just amb ella. A vegades, enmig de l’empatx de veure set o vuit pel·lícules diàries, pot donar-se el fet que acabis jutjant una pel·lícula per sota del que es mereix. Si això afegim que El viento se […]
The Amazing Spider-man 2: El poder de Electro (sense grans spoilers)
Primer de tot, aquesta crítica estarà absent d’spoilers, com a mínim d’aquells que els americans qualifiquen com a major spoilers. Així sentiu-vos tranquils si encara no l’heu vist. La crítica amb spoilers la reservem pel programa de ràdio d’aquesta setmana. D’entrada ja dic que la primera pel·lícula d’aquesta nova saga encapçalada pel realitzador Marc Webb […]
Noé
Darren Aranofsky sempre ha resultat inclassificable i ho és més que mai amb Noé. Què és Noé? Pregunta senzilla de difícil resposta. Noé és un blockbuster independent. Barreja elements propis de la filmografia del director de La fuente de la vida (filosofia marca de la casa), elements religiosos i cinema catastrofista a l’estil Roland Emmerich […]
Seguridad no garantizada
Una de les sorpreses més agradables d’aquesta temporada, que malauradament s’ha estrenat en poquíssimes sales, ja que la pel·lícula és del 2011 i ja va ser vista al SITGES 2012. Seguridad no garantizada és el debut en la direcció de Colin Trevorrow, el responsable de la quarta entrega de Jurassic Park. Spielberg va quedar tant […]
Río 2
Carlos Saldanha, el responsable de la saga Ice Age s’ha proposat amb Río fer una nova franquícia d’animació. Des d’aquí l’encoratgem a que abandoni la idea. La primera, la veritat, no em va semblar res memorable, però estava bé. Una pel·lícula curiosa, divertida, sense masses pretensions, bona combinació de música i color… La modèstia de […]
Upstream Color
Nova peli de Shane Carruth, director de Primer. Al igual que aquella, en aquesta no entendreu res. Upstream Color forma part d’aquell tipus de cinema que és ideal per fer la migdiada. Upstream Color és una pretensiosa pel·lícula, avorrida i mal narrada, que a través d’unes suposades imatges impactants s’amaga una pedanteria brutal. I de […]