Chef

Segona pel·lícula de bon rotllo d’aquest estiu després de Begin Again, malgrat que Chef està un graó per sota de la pel·lícula de John Carney. E nostre protagonista, el chef, emprèn un viatge que li suposa un retorn als orígens després d’una mala crítica culinària. Sembla com si Jon Favreau, que s’havia guanyat el prestigi de tothom amb les dues primeres parts d’Iron Man, hagués fet exactament el mateix després de les males crítiques de Cowboys & Aliens. Favreu reacciona igual que el chef de la pel·lícula davant una mala crítica? En aquest cas m’agradaria veure-ho per un forat, però no estar al seu cantó. Memorable és el moment d’explosió d’ira del chef davant el crític que aguanta estoicament, interpretat per un grandiós Oliver Platt. Efectivament Chef és un retorn al cinema independent de Jon Favreu, on a banda de protagonitzar pel·lícules com Swingers, també n’era el seu guionista, fins el seu debut en la direcció al 2001 ambMade, protagonitzada pel seu amic Vince Vaughn, que també va co-protagonitzar i escriure.  També al igual que el protagonista que torna als orígens per tornar, més aviat que tard, a la primera línia, Favreau farà al mateix. Actualment està en la pre-producció d’una nova versió d’El llibre de la selva.

Tornant a Chef,  Favreau ens parla en la pel·lícula de les relacions familiars, sobretot entre pares i fills, en una situació familiar complicada. Però tot de molt bon rotllo. Potser en ocasions massa perfecte i  poc real, però Chef és una pel·lícula que et demana que entris en el seu joc, perquè si no, res de res. I és que, qui es pot creure que un chef de prestigi estigui vivint en un antre o que al quedar-se sense feina no tingui ni un cèntim d’estalvis? I er cas de ser així, la pel·lícula no ens ho explica. Però siguem sincers, ens és igual perquè fa un bon retrat dels personatges i ens deixem portar, al igual que el nen, per la seva aventura. Un dels aspectes més destacables de la pel·lícula és l’ús intel·ligent de les xarxes socials, integrat en el film com a motor narratiu, com cap  pel·lícula ha aconseguit fer-ho fins ara.

El pes de tota la pel·lícula recau amb Favreu, no només com a director, també és l’actor protagonista, que utilitza com a suport a John Leguizamo, com el seu amic inseparable, i a Emjay Anthony, que interpreta seu fill del chef. Pel que fa a la resta, Favreau ha tirat de les seves amistats i col·laboradors per completar un càsting ple d’estrelles amb participacions que van des del cameo, com el de Robert Downey Jr., a papers més secundaris amb més o menys importància, com és el cas d’Scarlett Johansson, Sofia Vergara, Dustin Hoffman i Oliver Platt.

Chef esdevé la recepta ideal per aquesta setmana cinematogràfica plena de la ferralla escombraria que ha inundat les sales.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Últimes ressenyes

Matrix Resurrections

Lana Wachowski en solitari emprèn la missió de fer una quarta part de Matrix. Aquesta entrega, que arriba divuit anys després que Matrix Revolutions, aconsegueix

Don’t Look Up (No mires arriba)

Mai hauria pensat que aquesta sàtira que proposa Adam McKay hagués creat aquesta divisió. I crec que això és un bon senyal perquè la pel·lícula

Encanto

La pel·lícula que Disney va estrenar aquest Nadal amb molt poc temps de diferència en cinemes i Disney +, pren com a referència la cultura

Ron’s Gone Wrong (Ron dona error)

Pel·lícula d’animació britànica produïda per 20th Century Studios i distribuïda per Disney. Aquesta és la primera cinta de Locksmith Animation, un estudi d’animació britànic fundat

Cry Macho

Nova pel·lícula de Clint Eastwood que amb noranta-un anys encara li queda corda per dirigir i posar-se davant de la pantalla. En aquest punt de