Lucy

Luc Besson feia temps que no es posava darrera la càmera. L’any passat, després de produir un munt pel·lícules d’acció dignes d’un director en franca decadència, va tornar a la direcció amb The Family, un gènere que no li era proper, cosa que es notava. Lucy ha estat el seu darrer intent de remuntar la seva carrera com a director Ho ha aconseguit? A mitges. Lucy és una cinta d’acció amb una protagonista femenina. Una action-hero molt potent que és interpretada per Scarlett Johansson, que no ens enganyem, ho és tot en aquesta pel·lícula perquè sense ella no hi hauria pel·lícula. Així que els tres punts que li dono a la pel·lícula són gràcies a ella.

Lucy va a dos nivells: el de pel·lícula d’acció i el de pel·lícula filosòfica. Un dels nivells funciona i l’altre no, és més, fracassa estrepitosament. Besson es posa a imitar a Terrence Malik i en alguns moments sembla que estigui fent un remake d’El árbol de la vida. No cal dir que quan la pel·lícula entra a aquest nivell, sobretot més acusament a la part final, sembla més producte d’una al·lucinació del director amb LSD, que no pas un intent de donar la seva versió de l’origen de l’univers i quina és la finalitat de l’espècia humana. Si descartem tota aquesta part que no funciona, ens queda una pel·lícula d’acció molt potent amb una Scarlett Johansson repartint bufes contra una colla de yakuzas. Es pot demanar més? La part d’acció té bon ritme i la durada de la pel·lícula, poc més de 90 minuts, ajuda molt.

Johansson interpreta a Lucy, la típica americana ruca que es troba de vacances per Taipei. Lucy serà presa com a mula per a transportar una nova droga experimental. Després de ser segrestada i apallissada, la bossa que li han posat a la panxa rebenta i adquireix poders, ja que la droga li permet utilitzar, exponencialment, les parts del cervell que no fem servir. A partir d’aquest moment els yakuza aniran al seu darrera per recuperar la droga, mentre ella els apallissarà de diferents maneres, cada vegada més increïbles.

Repeteixo la peli és Scarlett Johansson. Sense ella no hi ha peli. Només per això val la pena.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

Super Mario Bros.: La pel·lícula

Adaptació cinematogràfica del personatge més popular de Nintendo. La primera després d’aquell desastre en imatge real estrenat el 1993. Aquella experiència va ser tan traumàtica

Tetris

El Tetris és un dels millors videojocs de la història. No només és entretingut, encaixar les peces i fer Tetris és tremendament addictiu. Quan aquest

John Wick 4

Chad Stahelski i Keanu Reeves tanquen la saga John Wick en aquesta quarta entrega que havien de ser dues pel·lícules i que s’ha quedat en

The Sea Beast (El monstre marí)

Bonica pel·lícula d’aventures que barreja conceptes de Pirates del Carib, Master and Commander, Moby Dick i Com ensinistrar un drac, amb una animació espectacular i