Khumba

Khumba és una pel·lícula d’animació que ens arriba de Sud-Àfrica que ho fa amb una clara intenció: treure els quartos dels pares que estan avorrits de tenir els nens tants de dies a casa aquestes vacances. A vegades la cosa funciona i cola, però Khumba ha estat un fracàs total en taquilla. El problema de la pel·lícula és que no té cap punt d’interès i per això el públic l’ha ignorat. O potser se li ha vist massa el llautó? La pel·lícula no arriba de la mà de cap de les grans productores d’animació i això es nota, ja no per la qualitat del producte, que també, si no pel fet d’arribar en un moment molt oportunista sense oferir res a canvi. Khumba és un catàleg de tòpics de pel·lícules animades que ja hem vist mil i una vegades. Que si una mica d’El rei lleó, que si una mica de Madagascar, i creuem els dits a veure què surt. Què surt? Doncs una pel·lícula amb uns personatges tòpics i arquetípics, amb la història de moralina de sempre, que està molt bé, però ja ens la sabem. Potser que els més petits l’acabin gaudint d’alguna manera, més que gaudir, entretenir, mentre que pels pares representa un esforç físic i mental. Com a mínim és curta i en 90 minuts ja està llesta.

Si parlem de com està feta, tècnicament està molt lluny dels productes de Pixar o DreamWorks tant perfectes que estem acostumats. Quan fas un pas enrera en animació es nota molt. El fet que els personatges no tinguin carisma, no els beneficia que tècnicament hagin estat incapaços de dotar-los d’emocions creïbles. I a més, vaig patir un problema que nomé sem passa amb el cinema oriental. Tots els animals de la mateixa espècie són pràcticament clavats, i quan per exemple, quan et mostren una zebra parlant ja no saps si és el líder o el ruc de la manada.

Us explico una mica l’argument perquè no sigui dit. El protagonista és Khumba, una zebra que neix sense ratlles i que se sent diferent (aquest zebra sí que la vaig diferenciar). Volent ser com els altres fuig del seu lloc segur, per trobar la manera d’aconseguir ser com les altres zebres, que fins ara només li han mostrat menyspreu.

Curiosament sí va funcionar a Sud-Àfrica perquè sembla que n’estan preparant una segona part que imagino que amb els pèssims resultats econòmics d’aquesta primera, no es arribarà. 

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Nickel Boys

Segurament no estaríem parlant avui d’aquesta pel·lícula si no hagués estat una de les nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula, ja que ni tan

Rebel Ridge

Jeremy Saulnier, que ens va portar la magnífica Green Room, deixa enrere els neonazis per endinsar-se en la corrupció a tots nivells que es produeix

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el

Thunderbolts*

Pel·lícula que posa punt i final a una turbulenta fase 5 plena de baixos i pocs alts, que ha viscut Marvel Studios des del començament

Don’t Move

Pel·lícula de terror de baix pressupost dirigida per Brian Netto i Adam Schindler, una parella de realitzadors descoberta per Sam Raimi, que ja havia dirigit