Khumba

Khumba és una pel·lícula d’animació que ens arriba de Sud-Àfrica que ho fa amb una clara intenció: treure els quartos dels pares que estan avorrits de tenir els nens tants de dies a casa aquestes vacances. A vegades la cosa funciona i cola, però Khumba ha estat un fracàs total en taquilla. El problema de la pel·lícula és que no té cap punt d’interès i per això el públic l’ha ignorat. O potser se li ha vist massa el llautó? La pel·lícula no arriba de la mà de cap de les grans productores d’animació i això es nota, ja no per la qualitat del producte, que també, si no pel fet d’arribar en un moment molt oportunista sense oferir res a canvi. Khumba és un catàleg de tòpics de pel·lícules animades que ja hem vist mil i una vegades. Que si una mica d’El rei lleó, que si una mica de Madagascar, i creuem els dits a veure què surt. Què surt? Doncs una pel·lícula amb uns personatges tòpics i arquetípics, amb la història de moralina de sempre, que està molt bé, però ja ens la sabem. Potser que els més petits l’acabin gaudint d’alguna manera, més que gaudir, entretenir, mentre que pels pares representa un esforç físic i mental. Com a mínim és curta i en 90 minuts ja està llesta.

Si parlem de com està feta, tècnicament està molt lluny dels productes de Pixar o DreamWorks tant perfectes que estem acostumats. Quan fas un pas enrera en animació es nota molt. El fet que els personatges no tinguin carisma, no els beneficia que tècnicament hagin estat incapaços de dotar-los d’emocions creïbles. I a més, vaig patir un problema que nomé sem passa amb el cinema oriental. Tots els animals de la mateixa espècie són pràcticament clavats, i quan per exemple, quan et mostren una zebra parlant ja no saps si és el líder o el ruc de la manada.

Us explico una mica l’argument perquè no sigui dit. El protagonista és Khumba, una zebra que neix sense ratlles i que se sent diferent (aquest zebra sí que la vaig diferenciar). Volent ser com els altres fuig del seu lloc segur, per trobar la manera d’aconseguir ser com les altres zebres, que fins ara només li han mostrat menyspreu.

Curiosament sí va funcionar a Sud-Àfrica perquè sembla que n’estan preparant una segona part que imagino que amb els pèssims resultats econòmics d’aquesta primera, no es arribarà. 

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se

Mr. Harrigan’s Phone

Mr. Harrigan’s Phone es basa en el primer relat que Stephen King va publicar en la novel·la La sangre manda de 2020. Ens narra la

Crimes of the future

Nova pel·lícula del director de cinema fantàstic canadenc, David Cronenberg. Cronenberg torna a una de les seves obsessions principals, la carn i la tecnologia. El