El dijous va finalitzar amb unes quantes pel·lícules d’allò més peculiars. Comencem amb la que més em va agradar, The Philosophers, però que tampoc és una pel·lícula rodona ni molt menys. The Philosophers està protagonitzada per un munt d’estrelles juvenils que hem vist en el

Ja ho va dir Tarantino fa un parell de dies, Big Bad Wolves és per ell la millor pel·lícula de l’any. Jo no diria tant, però és una de les millors que veurem en tot el Festival. Entenc perfectament perquè Tarantino creu que és la

Joss Whedon ha arribat a Sitges i ho ha fet per la porta gran. Much a do about nothing és la pel·lícula que va rodar Whedon durant la postproducció de Los Vengadores en blanc i negre, a casa seva, amb actors amics i en menys

Matí molt accidentat a Sitges. La primera pel·lícula del matí, The Congress ha patit dues interrupcions per problemes amb el servidor. I la segona, Open Grave s’ha parat també dues vegades, però la segona, a cinc minuts del final, no ha estat possible tornar-la a

Enmig del desert cinematogràfic que vam viure ahir, de cop i volta va sorgir una pel·lícula boníssima. Es tracta d’Enemy, dirigida pel canadenc Denis Villeneuve, director d’Incendies i de la recent estrenada, Prisioneros. Enemy està basada en la novel·la de José Saramago, L’home duplicat. Ho

Avui està essent un dia de fugues en massa de les diferents pel·lícules que s’estan projectant, cosa que ja comença a preocupar la poca qualitat de la programació d’enguany. No obstant, començo parlant de lo únic que es pot salvar d’avui. Es tracta de Real,

El dilluns es va completar amb Kiss of the Dammed, pel·lícula de Xan Cassavetes, filla de John i germana de Nick. La pel·lícula és una aproximació romàntica al vampirisme. De fet, que els protagonistes siguin vampirs és part de l’escenari, però podrien no ser-ho i

Prometo que tenia pensat escriure aquest post començant per Machete Kills, però l’arribada de Coherence ho ha canviat tot. I és que teniu al meu parer, la ferma candidata a guanyar l’edició d’enguany. Però com que darrerament sempre guanya la més dolenta, probablement no guanyi

El plat fort de diumenge a la tarda a Sitges era Patrick, pel·lícula protagonitzada per Charles Dance, molt conegut recentment pel seu paper de patriarca dels Lannister, Twyn, a la sèrie Joc de trons. Abans de la projecció, Dance va rebre la Màquina del temps,

També hem pogut gaudir de la pel·lícula de l’altre fill de Francis Ford, Roman Coppola, A glimpse inside the mind of Charles Swan III. Roman Coppola es disfressa de Wes Anderson creant una pel·lícula molt al seu estil. El repartiment és molt atractiu: Charlie Sheen,

Qui ho anava a dir que el plat fort d’aquest diumenge a Sitges seria The Call. Quin tros de peli que incomprensiblement s’estrenarà directament en el mercat domèstic. Halle Berry, que per altra banda cada dia està més jove, treballa contestant trucades del telèfon d’emergències.

El dissabte es va tancar amb dues propostes força interessants. Comencem per Antisocial, una pel·lícula canadenca de terror, amb les xarxes socials com a gran protagonistes. I aquí rau l’originalitat de la proposta. La peli comença amb una epidèmia que es va estenent ràpidament per