300: El origen de un imperio

Què és el primer que vaig pensar després de veure la seqüela de 300? “És millor del que em pensava”. No sabria com interpretar-ho perquè les expectatives que havia posat a aquesta innecessària seqüela eren molt dolentes. I més tenint en compte que els darrers projectes de Zack Snyder em semblen abominables. I per abominables vull dir Sucker Punch i Man of Steel. Snyder no n’ha estat el director, però sí el productor.

De fet 300: El origen de un imperio és d’aquelles pel·lícules que costa trobar la personalitat del director, Noam Murro. De fet la seva personalitat, si en té alguna, ha quedat absorbida complement per la del productor, Snyder. Però algun mèrit deu tenir Murro que aconseguir l’impossible: fer digne una pel·lícula basada en un còmic que encara no s’ha publicat, la qual ens explica una història que no aporta res, i que el resultat sigui més solvent que les darreres pel·lícules de Snyder com a director.

300: El origen de un imperio manté l’estètica, la imatge i la càmera lenta que van convertir 300 en una pel·lícula de culte. Igualment els actors continuen musculats, depilats i untats d’oli, pel que costa deduir si van vestits per la batalla o per una gai-parade. I perquè quedi clar qui són els bons i els dolents, aquests darrers van tapats i vestits de negre. En tot cas, el nivell d’actors també baixa. Gerard Butler va rebutjar fer un cameo, pel que les aparicions de Leónidas són imatges reciclades de la primera pel·lícula La única que repeteix amb un cert protagonisme és Lena Headey, de Joc de trons, i Rodrigo Santoro, que reprèn el paper de Xerxes, malgrat que el seu protagonisme és més aviat testimonial. L’autèntica protagonista, i gran encert de càsting, és Eva Green que interpreta a la malvada Artemisa. No exagero quan dic que Eva Green aguanta la pel·lícula ella sola, perquè és així. I també perquè és la única persona del càsting que demostra tenir dots d’interpretació.

Argumentalment, ha sabut jugar bé, perquè l’acció succeeix paral·lelament a 300, amb excepció del principi, que és una preqüela, i el final que és una seqüela.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se

Mr. Harrigan’s Phone

Mr. Harrigan’s Phone es basa en el primer relat que Stephen King va publicar en la novel·la La sangre manda de 2020. Ens narra la

Crimes of the future

Nova pel·lícula del director de cinema fantàstic canadenc, David Cronenberg. Cronenberg torna a una de les seves obsessions principals, la carn i la tecnologia. El