Avui inaugurem una cosa que fa temps que teníem ganes fer, la videocrítica. En dos minuts la crítica de la pel·lícula més destacada del mes per a consum ràpid. Comencem amb Star Trek Más allá.  

És innegable que hem tingut un estiu en què ens hem emportat una decepció darrera una altra en la pràctica totalitat dels blockbusters estrenats. Enmig d’aquest panorama desolador s’estrena Star Trek Más allá que és sobradament el blockbuster amb majúscules d’aquest estiu de la mateixa

Internet s’equivoca. Després de presumptes múltiples violacions d’infantesa i de comentaris sexistes arran d’una fotografia del rodatge, per fi tenim al davant el reboot de Caçafantasmes i és hora de jutjar el que realment compta, la pel·lícula. Desgraciadament, en aquests moments, sembla ser que és

Em sap greu, però avui començaré amb la brometa fàcil. Que la pel·lícula que analitzaré es digui Escuadrón suicida té un punt irònic molt accentuat. L’únic i veritable Escuadrón suicida són els directius de Warner que estan dinamitant uns personatges excel·lents amb unes pel·lícules mediocres,

La companyia Ilumination busca repetir l’èxit aconseguit amb Gru, el meu dolent preferit i Els minions encetant una nova franquícia. Pels excel·lents resultats en taquilla tot sembla indicar que serà així. Codirigeix Chris Renaud, un dels codirectors de les dues entregues d’en Gru. La premissa

Nova adaptació cinematogràfica sobre el personatge creat per Edgar Rice Burroughs, la qual es basa en un còmic publicat per l’editorial Dark Horse. L’originalitat del projecte radica que ens presenta el protagonista assentat en l’Anglaterra victoriana el qual haurà d’afrontar el retorn a la selva

Matt Damon torna a interpretar a Jason Bourne per quarta vegada en la cinquena entrega de la saga. Repeteix també Paul Greengrass que, juntament amb Damon, va desentendre’s d’El legado de Bourne, protagonitzada per Jeremy Renner. La quarta no era res més que un refregit

Quatre anys després d’Ice Age 4: La formació dels continents, la companyia Blue Sky ens ofereix la cinquena entrega de la saga que ha perdut el cinc del títol. Però per perdre, la saga ha perdut un llençol a cada bugada, fins el punt que

Nova pel·lícula de Jaume Collet-Serra, sense cap mena de dubte, el millor i més internacional director català, agradi o no agradi als fans d’Albert Serra i a la resta de directors amb ínfules de Godard que hi ha en aquest país. Cal posar-se drets i

Steven Spielberg torna al cinema familiar després de l’excel·lent El puente de los espías, i dirigeix aquesta adaptació basada en el conte de Roald Dahl del mateix títol. Spielberg s’ha envoltat de grans noms per tirar endavant aquest projecte: la música és del mític John

Seqüela que ens arriba tard de la pel·lícula estrenada farà 20 anys la qual ha tornat a dirigir Ronald Emmerich. Mentre escric aquestes línies encara no acabo de tenir clar si m’ha agradat o no, malgrat que ara mateix em decanto més a favor del

Richard Linklater dirigeix aquesta pel·lícula que ell mateix defineix com una seqüela espiritual de Movida del 76. Todos queremos algo és la seva primera pel·lícula després de la genial Boyhood. Todos queremos algo és una reconstrucció de la seva experiència com a jugador universitari de