Como perros salvajes

Paul Schroeder, guionista de Taxi Driver, és el director d’aquesta pel·lícula. Ja us avanço que si el més destacable d’un autor és una pel·lícula que va escriure fa 40 anys i que des de llavor,s la seva carrera no ha parat de moure’s entre la mediocritat i algun instant d’il·luminació, no és bona senyal. Això és just el que ens trobarem a Como perros salvajes, un pel·lícula que malgrat té algun moment, és un bunyol de dimensions catastròfiques a l’estil Ronald Emmerich.

La història gira al voltant de tres exconvictes dels baixos fons de Cleveland són contractats per a un segrest. Quan les coses surtin malament, el trio farà el que sigui per romandre fora de la presó.

Els protagonistes són per Nicolas Cage i Willem Dafoe. Cage podríem dir que està el la línia d’intèrpret que s’arrossega en subproductes diversos, a la qual ja ens té, desgraciadament, acostumats.

Como perros salvajes té algun instant destacable puntual, però és una estupidesa sense cap mena de sentit. Deixeu de banda qualsevol lògica o un guió escrit en algun estat que no sigui sota l’efecte de les drogues o l’embriaguesa. El resultat, una és una pel·lícula entre estranya i dolenta.

Schrader és un mort vivent de director que encara no sap que és un zombi.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Sinners

Ryan Coogler ha basat gairebé tota la seva filmografia en franquícies i projectes no originals. Tant si es basa en còmics, com en altres pel·lícules

Nickel Boys

Segurament no estaríem parlant avui d’aquesta pel·lícula si no hagués estat una de les nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula, ja que ni tan

Rebel Ridge

Jeremy Saulnier, que ens va portar la magnífica Green Room, deixa enrere els neonazis per endinsar-se en la corrupció a tots nivells que es produeix

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el

Thunderbolts*

Pel·lícula que posa punt i final a una turbulenta fase 5 plena de baixos i pocs alts, que ha viscut Marvel Studios des del començament