Duncan Jones, fill de David Bowie, i responsable de pel·lícules tan estimulants com Moon i Código fuente, ha estat la persona que ha portat a la gran pantalla l’adaptació del famós videojoc de Blizzard Enterteinment. El resultat, una horrorosa pel·lícula que mata qualsevol possibilitat de

Sis anys després que Tim Burton adaptés de manera deficient Alícia en el país de es meravelles, ens arriba la segona part amb James Bobin (que va debutar a Els Muppets) a la direcció. Burton es manté, però només com a productor. Aquesta pel·lícula no

X-Men: Apocalipsis és la quarta pel·lícula d’aquests personatges amb Bryan Singer com a director. Després de l’excel·lent Días del futuro pasado, Singer torna amb els mutants presentats en la preqüela de Matthew Vaughn a Primera generación. Segurament haureu llegit crítiques força dividies aquests dies, personalment

Terry Jones és un còmic, escriptor i director britànic que forma part dels Monty Python. Jones va ser el director de pel·lícules del grup com La vida de Brian o El sentido de la vida. En aquesta uneix tots els Monty Python que posen la

Adaptació cinematogràfica del popular joc de la companyia finlandesa Rovio, per mòbils i tauletes. La companyia s’ha associat amb Sony Pictures Imageworks per finançar aquest projecte. El protagonista és Red, un ocell amb mala baba que va a un curs de gestió de la ira.

Ben Wheatley és un realitzador que ens va sorprendre a tots amb Turistas i tothom restava molt expectant del seu nou projecte, High-rise que adapta una novel·la de J.G. Ballard. El resultat, un batibull d’idees mal executades, incomprensible i estúpid que també va passar per

Pel·lícula que va inaugurar el darrer Festival de Sitges i que venia amb molt hype després de l’èxit a Sundance i el seu pas per altres festivals de gènere. La bruja, a més d’obrir el Festival, també va inaugurar la temporada de migdiades en el

Orgasmàtica. Aquesta és la paraula que millor defineix l’experiència de veure Capitán América: Civil War en el cinema. El resultat és conseqüència de fer la feina ben feta, no només en aquesta pel·lícula, també en el treball constant i el picar pedra durant vuit anys

Farà tres anys Mamoru Hosoda estrenava Wolf children, un extraordinari anime que va ser el seu èxit més gran després d’haver estrenat al 2006, La niña que saltaba a través del tiempo i al 2009, Summer wars. El niño y la bestia suposa la confirmació

Enèsima versió cinematogràfica de la novel·la de Mary Shelley, gens original i en la qual els tòpics i referents coneguts desfilen sense vergonya. Però Victor Frankenstein es creu molt original quan converteix en protagonista principal a l’etern secundari, Igor. La pel·lícula està molt necessitada de

D’un temps ençà, Disney adapta els seus clàssics animats en imatge real. El resultat és un conjunt de pel·lícules sense cap interès artístic. Un seguit de productes que en taquilla funcionen molt bé, però que en conjunt els manca ànima, malgrat directors com Tim Burton

Quatre anys després de l’estrena de Blancanieves y la leyenda del cazador arriba la segona part que és al mateix temps una preqüela i una seqüela. Repeteixen Chris Hemsworth i Charlize Theron i s’hi afegeixen Emily Blunt i Jessica Chastain. No repeteixen ni el director,