Blair Witch

Adam Wingard és un dels valors en alça del cinema de terror actual gràcies a les alabances entre els fans del gènere a les seves dues últimes pel·lícules, Tú eres el siguiente i The Guest. Així que en el moment en què es va saber que recuperava la saga El proyecto de la bruja de Blair, tothom va pensar que era per fer una cosa nova i sorprenent. Res més lluny de la realitat ja que va ser una de les decepcions més grans vistes a Sitges 2016.

Personalment mai em va agradar l’original, la considero una de les pitjors pel·lícules de terror de la història que va arribar on va arribar gràcies a una campanya viral, dissenyada en un moment en què ningú sabia en què consistia això. Si algun mèrit li hem de donar a l’original, és que va inaugurar un gènere, el found footage, i ben mirat vist l’allau de propostes semblants que s’han fet des de llavors, ha acabat essent un demèrit.

La pel·lícula, desgraciadament, és una calca de la primera en estructura i contingut, adaptada a les tecnologies actuals. Les càmeres són digitals i es fan servir drons, però el contingut és el mateix. Tan sols s’allarga el temps que els protagonistes passen a la casa, ja que era el suposat plat fort de la primera, però en prou feines durava 10 minuts.

En aquesta ocasió el germà petit de la noia que va desaparèixer a la primera pel·lícula torna al bosc molts anys després per rescatar-la.

Blair Witch més que una continuació, és un remake innecessari. Tampoc fa por i els protagonistes són iguals o més estúpids que els originals. Esperem que això només sigui un petit entrebanc a la carrera de Wingard i que en la propera pel·lícula ens torni a sorprendre i aporti coses tan interessants en el gènere com les seves darreres pel·lícules.

 

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Abigail

Radio Silence, com es coneix la parella de directors Matt Betinelli-Olpin i Tyler Gillet, dirigeixen una nova pel·lícula de terror, després d’allunyar-se de la saga

Godzilla Minus One

Pel·lícula número 33 de Godzilla de la Toho, per tant, sense comptar les produccions americanes. Confesso que no he vist totes les 32 anteriors, però

Ricky Stanicky

Peter Farrelly, director de comèdies esbojarrades com Algo pasa con Mary o Dos tontos muy tontos, o en solitari de la guanyadora de l’Òscar a

Furiosa: A Mad Max Story

George Miller, malgrat que és un nom que sempre hem associat a la saga Mad Max, no ha deixat de ser un director molt eclèctic,

Arthur

Pel·lícula simpàtica basada en fets reals sobre l’amistat entre un home i un gos. Arthur està basada en el llibre de Mikael Lindnord, sobre la